Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation
adequació explicativa adequació explicativa

  • ca  adequació explicativa, n f
  • es  adecuación explicativa
  • fr  adéquation explicative
  • en  explanatory adequacy

Definition
Mecanisme d'avaluació de gramàtiques basat en factors interns com ara la simplicitat, l'homogeneïtat, la restrictivitat o la universalitat.

Note

  • Aquest mecanisme permet avaluar gramàtiques que tenen una capacitat descriptiva semblant.
adequació feble adequació feble

  • ca  adequació feble, n f
  • es  adecuación débil
  • fr  adéquation faible
  • en  weak adequacy

Definition
Mecanisme d'avaluació de gramàtiques basat en la capacitat de generar un conjunt d'oracions desitjades.
adequació forta adequació forta

  • ca  adequació forta, n f
  • es  adecuación fuerte
  • fr  adéquation forte
  • en  strong adequacy

Definition
Mecanisme d'avaluació de gramàtiques basat no sols en la capacitat de generar un conjunt d'oracions sinó també en la capacitat d'assignar a aquestes oracions una descripció estructural correcta.
adequació observacional adequació observacional

  • ca  adequació observacional, n f
  • es  adecuación observacional
  • fr  adéquation observationnelle
  • en  observational adequacy

Definition
Mecanisme d'avaluació de gramàtiques basat en la capacitat de generar correctament les dades lingüístiques observables.
  • ca  adessiu, n m
  • es  adesivo
  • fr  adessif
  • en  adessive

Definition
Cas gramatical que, en llengües com el finés, expressa adjacència o proximitat a un lloc.
  • ca  adjectiu, n m
  • ca  A, n m abrev.
  • ca  Adj, n m abrev.
  • es  adjetivo
  • es  A abrev.
  • es  Adj abrev.
  • fr  adjectif
  • fr  A abrev.
  • fr  Adj abrev.
  • en  adjective
  • en  A abrev.
  • en  Adj abrev.

Definition
Categoria lèxica, o element de la categoria, els membres de la qual es caracteritzen per la seua dependència morfològica, sintàctica i semàntica respecte del nom que complementen: morfològicament concorden en gènere i nombre amb el nom, sintàcticament el modifiquen i semànticament n'assenyalen alguna propietat permanent o temporal.

Note

  • Pel que fa a la tipologia dels adjectius, les gramàtiques tradicionals tendeixen a diferenciar els adjectius determinatius o pronominals dels adjectius qualificatius i, dins d'aquest darrer grup, els adjectius especificatius dels adjectius explicatius. Actualment, però, es tendeix a considerar que els determinatius formen una categoria distinta de la dels adjectius i que entre els qualificatius cal diferenciar els qualificatius pròpiament dits dels relacionals o classificadors. Dins dels qualificatius, d'altra banda, i des d'un punt de vista sintàctic, es diferencien els atributius dels predicatius. Morfològicament, els adjectius poden ser variables (o de dues terminacions) i invariables (o d'una terminació) quant al gènere. L'abreviació Adj és pròpia de la sintaxi. L'abreviació A s'ha usat en alguns treballs de gramàtica generativa.
  • ca  adjacència, n f
  • ca  contigüitat, n f sin. compl.
  • es  adyacencia
  • es  contigüidad
  • fr  adjacence
  • fr  contiguïté
  • en  adjacency

Definition
Relació establida entre dos elements d'una cadena que no es troben separats per cap altre element.

Note

  • En les llengües naturals es dona una marcada tendència al fet que els elements relacionats sintàcticament ocupen posicions adjacents. Aquesta tendència sovint s'anomena principi d'adjacència.
  • ca  adjacent, n m
  • es  adyacente
  • fr  adjacent
  • en  adjacent

Definition
Element que complementa el nucli del sintagma del qual depén i que ocupa una posició contigua a la d'aquest nucli.

Note

  • Solen desenvolupar aquesta funció els adjectius, les oracions de relatiu, els sintagmes preposicionals i els noms en aposició. Aquest és el cas, per exemple, d'aigua en el sintagma els llits d'aigua.
  • ca  adjectiu, n m
  • ca  A, n m abrev.
  • ca  Adj, n m abrev.
  • es  adjetivo
  • es  A abrev.
  • es  Adj abrev.
  • fr  adjectif
  • fr  A abrev.
  • fr  Adj abrev.
  • en  adjective
  • en  A abrev.
  • en  Adj abrev.

Definition
Categoria lèxica, o element de la categoria, els membres de la qual es caracteritzen per la seua dependència morfològica, sintàctica i semàntica respecte del nom que complementen: morfològicament concorden en gènere i nombre amb el nom, sintàcticament el modifiquen i semànticament n'assenyalen alguna propietat permanent o temporal.

Note

  • Pel que fa a la tipologia dels adjectius, les gramàtiques tradicionals tendeixen a diferenciar els adjectius determinatius o pronominals dels adjectius qualificatius i, dins d'aquest darrer grup, els adjectius especificatius dels adjectius explicatius. Actualment, però, es tendeix a considerar que els determinatius formen una categoria distinta de la dels adjectius i que entre els qualificatius cal diferenciar els qualificatius pròpiament dits dels relacionals o classificadors. Dins dels qualificatius, d'altra banda, i des d'un punt de vista sintàctic, es diferencien els atributius dels predicatius. Morfològicament, els adjectius poden ser variables (o de dues terminacions) i invariables (o d'una terminació) quant al gènere. L'abreviació Adj és pròpia de la sintaxi. L'abreviació A s'ha usat en alguns treballs de gramàtica generativa.
adjectiu adverbial adjectiu adverbial

  • ca  adjectiu adverbial, n m
  • es  adjetivo adverbial
  • fr  adjectif adverbial
  • en  adverbial adjective

Definition
Adjectiu que expressa valors associats típicament als adverbis relacionats amb la modalitat (possible, necessari), la localització espacial o temporal (pròxim, llunyà), l'aspecte (freqüent, assidu), la focalització o la quantificació (únic, pur, cert, rar, propi, mateix), l'ordre (primer, segon, últim), etc.