incident crític
incident crític
- ca incident crític, n m
- es incidente crítico, n m
- fr événement critique, n m
- fr incident critique, n m
- fr évènement critique, n m var. ling.
- pt incidente crítico, n m
- en critical incident, n
- de kritischer Vorfall, n m
Psicologia
Definition
Esdeveniment inesperat a què s'ha de fer front en un moment determinat, que condiciona d'una manera positiva o negativa, segons la resposta que s'hi dona, el curs de l'activitat en què té lloc.
Note
- 1. El concepte d'incident crític és a la base del mètode dels incidents crítics, desenvolupat pel psicòleg nord-americà John Clemans Flanagan (1906-1996).
-
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes incident crític i mètode dels incidents crítics (sin. tècnica dels incidents crítics):
S'aproven les denominacions incident crític, juntament amb les formes relacionades sinònimes mètode dels incidents crítics i tècnica dels incidents crítics, pels motius següents:
·són formes utilitzades amb normalitat pels especialistes del sector i es documenten en nombrosos contextos especialitzats;
·són lingüísticament adequades: incident s'adequa sense problema al sentit amb què aquest substantiu es recull al diccionari normatiu ("Petit esdeveniment que sobrevé, especialment que ve a interrompre més o menys el curs d'un altre") i l'adjectiu crític -a significa aquí 'important' o 'que representa un punt d'inflexió', sentit deduïble també del diccionari normatiu(1) i recollit de manera més explícita, per exemple, al Diccionari descriptiu de la llengua catalana(2) ("[Moment, fase] important per les conseqüències que té sobre [un procés, un afer, un esdeveniment]");
·en la resta de llengües s'utilitzen les denominacions anàlogues.
S'aproven les formes mètode dels incidents crítics i tècnica dels incidents crítics com a sinònimes d'acord amb l'ús documentat.
Entre mètode de l'incident crític, o tècnica de l'incident crític, i mètode dels incidents crítics, o tècnica dels incidents crítics, s'han preferit les denominacions amb la segona part del sintagma en plural, d'acord amb les preferències dels especialistes consultats i també per motius de precisió.
(1) Al diccionari normatiu, crític -a té, entre d'altres, les accepcions següents: "1 1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a la crisi o a la crítica. 1 2 adj. [LC] [MD] Que decideix l'anar per bé o per mal d'una malaltia. Fase crítica d'una malaltia. 1 3 adj. [LC] [MD] Que decideix la sort d'algú, greu. 2 adj. [FIF] [QU] Relatiu o pertanyent a un punt de transició en què alguna propietat sofreix un canvi finit."
(2) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2014]. <dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>
[Acta 590, 14 de maig de 2015]
