Go back to the list of Online Dictionaries

Neoloteca

Presentation

Basic search

Advanced search

Basic search
Advanced search
galleguisme

Lingüística, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Adjectiu + sufix**

  • ca  galleguisme, n m
  • es  galleguismo, n m
  • fr  galléguisme, n m
  • gl  galeguismo, n m
  • pt  galeguismo, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Lingüística, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Adjectiu + sufix**

Definition
Element lingüístic d'origen gallec introduït en una altra llengua.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme galleguisme

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma galleguisme.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada per derivació a partir de l'adjectiu gallec -ega amb el sufix -isme, que aporta el significat de 'paraula o expressió provinent de'.

    ·És una forma semànticament motivada, anàloga a altres denominacions com ara castellanisme o llatinisme.

    ·És una forma ja documentada en català.

    ·Té el vistiplau dels especialistes del sector.

    ·Es documenta paral·lelament en altres llengües.

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]
gallina criada a l'aire lliure

Ramaderia > Explotació animal

  • ca  gallina criada a l'aire lliure, n f
  • ca  gallina de pagès, n f sin. compl.
  • es  gallina campera
  • fr  poule élevée en plein air
  • it  gallina allevata all'aperto
  • pt  galinha criada ao ar livre
  • en  free-range hen

Ramaderia > Explotació animal

Definition
Gallina que s'ha criat amb el sistema de cria a l'aire lliure.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gàbia (aquest darrer amb el sinònim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari gallina de pagès; gallina ecològica; gallina criada a terra, i gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari ou de pagès; ou ecològic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ·són, en general, descriptives dels respectius conceptes, lingüísticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ·totes les llengües veïnes (català, castellà, francès, italià, portuguès, anglès, etc.) segueixen el mateix patró denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que té un cert ús, perquè és un calc del castellà poc justificable en català: el diccionari normatiu només recull camper com a substantiu de l'àmbit de la genealogia i l'heràldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superfície de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), però únicament com a forma pròpia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pagès com a sinònim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pagès com a sinònim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perquè és una forma popular i amb molt d'ús. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, té poc ús i, igual que gallina campera, es considera semànticament poc motivada (més aviat sembla un calc del castellà gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma també seria adequada, perquè cria a terra sembla que és la forma territorialment més estesa (només a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gramàtica del català contemporani(2), d'altra banda, recull el següent sobre l'ús de la preposició a en el domini de l'espai físic: "Els complements locatius que designen llocs únics per als interlocutors són introduïts per la preposició a tant en les expressions locatives (Són a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pagès, a terra 'al sòl', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs únics, segueixen la regla general i és possible d'emprar en (p. ex.: En cases així no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOLÀ, J., dir. [et al.]. Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Empúries, 2002. p. 993-2179.
gallina criada a terra

Ramaderia > Explotació animal

  • ca  gallina criada a terra, n f
  • es  gallina criada en el suelo
  • es  gallina criada en suelo
  • fr  poule élevée au sol
  • it  gallina allevata a terra
  • pt  galinha criada no solo

Ramaderia > Explotació animal

Definition
Gallina que s'ha criat amb el sistema de cria a terra.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gàbia (aquest darrer amb el sinònim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari gallina de pagès; gallina ecològica; gallina criada a terra, i gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari ou de pagès; ou ecològic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ·són, en general, descriptives dels respectius conceptes, lingüísticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ·totes les llengües veïnes (català, castellà, francès, italià, portuguès, anglès, etc.) segueixen el mateix patró denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que té un cert ús, perquè és un calc del castellà poc justificable en català: el diccionari normatiu només recull camper com a substantiu de l'àmbit de la genealogia i l'heràldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superfície de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), però únicament com a forma pròpia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pagès com a sinònim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pagès com a sinònim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perquè és una forma popular i amb molt d'ús. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, té poc ús i, igual que gallina campera, es considera semànticament poc motivada (més aviat sembla un calc del castellà gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma també seria adequada, perquè cria a terra sembla que és la forma territorialment més estesa (només a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gramàtica del català contemporani(2), d'altra banda, recull el següent sobre l'ús de la preposició a en el domini de l'espai físic: "Els complements locatius que designen llocs únics per als interlocutors són introduïts per la preposició a tant en les expressions locatives (Són a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pagès, a terra 'al sòl', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs únics, segueixen la regla general i és possible d'emprar en (p. ex.: En cases així no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOLÀ, J., dir. [et al.]. Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Empúries, 2002. p. 993-2179.
gallina criada en bateria

Ramaderia > Explotació animal

  • ca  gallina criada en gàbia, n f
  • ca  gallina criada en bateria, n f sin. compl.
  • es  gallina criada en batería
  • es  gallina criada en jaula
  • fr  poule élevée en batterie
  • fr  poule élevée en cage
  • it  gallina allevata in batteria
  • it  gallina allevata in gabbia
  • pt  galinha criada em bateria
  • pt  galinha criada em gaiolas
  • en  battery hen

Ramaderia > Explotació animal

Definition
Gallina que s'ha criat amb el sistema de cria en gàbia.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gàbia (aquest darrer amb el sinònim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari gallina de pagès; gallina ecològica; gallina criada a terra, i gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari ou de pagès; ou ecològic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ·són, en general, descriptives dels respectius conceptes, lingüísticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ·totes les llengües veïnes (català, castellà, francès, italià, portuguès, anglès, etc.) segueixen el mateix patró denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que té un cert ús, perquè és un calc del castellà poc justificable en català: el diccionari normatiu només recull camper com a substantiu de l'àmbit de la genealogia i l'heràldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superfície de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), però únicament com a forma pròpia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pagès com a sinònim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pagès com a sinònim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perquè és una forma popular i amb molt d'ús. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, té poc ús i, igual que gallina campera, es considera semànticament poc motivada (més aviat sembla un calc del castellà gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma també seria adequada, perquè cria a terra sembla que és la forma territorialment més estesa (només a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gramàtica del català contemporani(2), d'altra banda, recull el següent sobre l'ús de la preposició a en el domini de l'espai físic: "Els complements locatius que designen llocs únics per als interlocutors són introduïts per la preposició a tant en les expressions locatives (Són a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pagès, a terra 'al sòl', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs únics, segueixen la regla general i és possible d'emprar en (p. ex.: En cases així no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOLÀ, J., dir. [et al.]. Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Empúries, 2002. p. 993-2179.
gallina criada en gàbia

Ramaderia > Explotació animal

  • ca  gallina criada en gàbia, n f
  • ca  gallina criada en bateria, n f sin. compl.
  • es  gallina criada en batería
  • es  gallina criada en jaula
  • fr  poule élevée en batterie
  • fr  poule élevée en cage
  • it  gallina allevata in batteria
  • it  gallina allevata in gabbia
  • pt  galinha criada em bateria
  • pt  galinha criada em gaiolas
  • en  battery hen

Ramaderia > Explotació animal

Definition
Gallina que s'ha criat amb el sistema de cria en gàbia.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gàbia (aquest darrer amb el sinònim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari gallina de pagès; gallina ecològica; gallina criada a terra, i gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari ou de pagès; ou ecològic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ·són, en general, descriptives dels respectius conceptes, lingüísticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ·totes les llengües veïnes (català, castellà, francès, italià, portuguès, anglès, etc.) segueixen el mateix patró denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que té un cert ús, perquè és un calc del castellà poc justificable en català: el diccionari normatiu només recull camper com a substantiu de l'àmbit de la genealogia i l'heràldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superfície de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), però únicament com a forma pròpia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pagès com a sinònim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pagès com a sinònim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perquè és una forma popular i amb molt d'ús. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, té poc ús i, igual que gallina campera, es considera semànticament poc motivada (més aviat sembla un calc del castellà gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma també seria adequada, perquè cria a terra sembla que és la forma territorialment més estesa (només a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gramàtica del català contemporani(2), d'altra banda, recull el següent sobre l'ús de la preposició a en el domini de l'espai físic: "Els complements locatius que designen llocs únics per als interlocutors són introduïts per la preposició a tant en les expressions locatives (Són a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pagès, a terra 'al sòl', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs únics, segueixen la regla general i és possible d'emprar en (p. ex.: En cases així no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOLÀ, J., dir. [et al.]. Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Empúries, 2002. p. 993-2179.
gallina de pagès

Ramaderia > Explotació animal

  • ca  gallina criada a l'aire lliure, n f
  • ca  gallina de pagès, n f sin. compl.
  • es  gallina campera
  • fr  poule élevée en plein air
  • it  gallina allevata all'aperto
  • pt  galinha criada ao ar livre
  • en  free-range hen

Ramaderia > Explotació animal

Definition
Gallina que s'ha criat amb el sistema de cria a l'aire lliure.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gàbia (aquest darrer amb el sinònim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari gallina de pagès; gallina ecològica; gallina criada a terra, i gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari ou de pagès; ou ecològic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ·són, en general, descriptives dels respectius conceptes, lingüísticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ·totes les llengües veïnes (català, castellà, francès, italià, portuguès, anglès, etc.) segueixen el mateix patró denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que té un cert ús, perquè és un calc del castellà poc justificable en català: el diccionari normatiu només recull camper com a substantiu de l'àmbit de la genealogia i l'heràldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superfície de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), però únicament com a forma pròpia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pagès com a sinònim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pagès com a sinònim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perquè és una forma popular i amb molt d'ús. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, té poc ús i, igual que gallina campera, es considera semànticament poc motivada (més aviat sembla un calc del castellà gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma també seria adequada, perquè cria a terra sembla que és la forma territorialment més estesa (només a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gramàtica del català contemporani(2), d'altra banda, recull el següent sobre l'ús de la preposició a en el domini de l'espai físic: "Els complements locatius que designen llocs únics per als interlocutors són introduïts per la preposició a tant en les expressions locatives (Són a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pagès, a terra 'al sòl', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs únics, segueixen la regla general i és possible d'emprar en (p. ex.: En cases així no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOLÀ, J., dir. [et al.]. Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Empúries, 2002. p. 993-2179.
gallina ecològica

Ramaderia > Explotació animal

  • ca  gallina ecològica, n f
  • es  gallina de producción ecológica
  • es  gallina ecológica
  • fr  poule biologique
  • it  gallina biologica
  • pt  galinha biológica
  • pt  galinha ecológica
  • en  organic hen

Ramaderia > Explotació animal

Definition
Gallina que s'ha criat amb el sistema de cria ecològica.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gàbia (aquest darrer amb el sinònim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari gallina de pagès; gallina ecològica; gallina criada a terra, i gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari ou de pagès; ou ecològic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ·són, en general, descriptives dels respectius conceptes, lingüísticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ·totes les llengües veïnes (català, castellà, francès, italià, portuguès, anglès, etc.) segueixen el mateix patró denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que té un cert ús, perquè és un calc del castellà poc justificable en català: el diccionari normatiu només recull camper com a substantiu de l'àmbit de la genealogia i l'heràldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superfície de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), però únicament com a forma pròpia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pagès com a sinònim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pagès com a sinònim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perquè és una forma popular i amb molt d'ús. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, té poc ús i, igual que gallina campera, es considera semànticament poc motivada (més aviat sembla un calc del castellà gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma també seria adequada, perquè cria a terra sembla que és la forma territorialment més estesa (només a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gramàtica del català contemporani(2), d'altra banda, recull el següent sobre l'ús de la preposició a en el domini de l'espai físic: "Els complements locatius que designen llocs únics per als interlocutors són introduïts per la preposició a tant en les expressions locatives (Són a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pagès, a terra 'al sòl', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs únics, segueixen la regla general i és possible d'emprar en (p. ex.: En cases així no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOLÀ, J., dir. [et al.]. Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Empúries, 2002. p. 993-2179.
galop fals

Esport > Esports eqüestres > Hípica

  • ca  contragalop, n m
  • ca  galop fals, n m sin. compl.
  • es  galope en trocado
  • es  galope falso
  • fr  contre-galop
  • fr  galop à faux
  • en  counter-canter
  • en  false canter

Esport > Esports eqüestres > Hípica

Definition
Aire artificial en el qual el cavall galopa sobre el peu esquerre quan gira a mà esquerra i sobre el peu dret quan gira a mà dreta.
GAM

Psicologia

  • ca  grup d'ajuda mútua, n m
  • ca  GAM, n m sigla
  • es  grupo de ayuda mutua
  • fr  groupe d'aide mutuelle
  • fr  groupe d'entraide
  • en  self-help group

Psicologia

Definition
Grup de persones amb un mateix problema o que viuen una mateixa situació, que es reuneixen per intentar superar les dificultats i millorar la seva situació social i personal.
gamelan

Música > Instruments musicals

  • ca  gamelan, n m
  • es  gamelán
  • es  gamelang
  • fr  gamelan
  • fr  gamelang
  • en  gamelan

Música > Instruments musicals

Definition
Conjunt instrumental propi d'Indonèsia, especialment de Java i Bali, constituït essencialment per instruments idiòfons i membranòfons, que sol acompanyar les danses tradicionals, la música ritual i el teatre.