stricto sensu
stricto sensu
- la stricto sensu, adj
- la sensu stricto, adj sin. compl.
- ca en sentit estricte, adv
- ca stricto sensu, adv
- es en sentido estricto, adv
- es sensu stricto, adv
- es stricto sensu, adv
Definition
Significat literal: En sentit estricte.
Note
-
Expressió d'àmbit general. S'oposa semànticament a lato sensu. Les formes stricto senso i strictu sensu no són correctes.
Exemple: A més de les competències d'acollida stricto sensu, aquesta llei n'inclou d'altres. Concretament, les que deriven del reconeixement de tasques que l'Administració de la Generalitat fa anys que va posant en marxa.
sub conditione
sub conditione
- la sub conditione, adv
- ca d'una manera condicionada, adv
- ca sota condició, adv
- es bajo condición, adv
Definition
Significat literal: Sota condició.
Note
-
Expressió d'àmbit general procedent del dret canònic. La forma sub condicione és incorrecta.
Exemple: El Govern acceptava sub conditione determinats principis.
sub iudice
sub iudice
- la sub iudice, adv
- ca pendent de resolució judicial, adv
- es pendiente de resolución judicial, adv
- es sub iudice, adv
Definition
Significat literal: Sota el jutge.
Note
-
Locució del dret processal que s'aplica als afers que són objecte d'un procés judicial mentre no s'ha dictat cap resolució.
Exemple: El fet que bona part de les queixes se centri en l'àmbit de les relacions privades o que els casos tinguin una sentència judicial ferma o es trobin sub iudice impedeix una actuació més activa d'aquesta institució.
També és possible l'ús adjectiu d'aquesta locució.
Exemple: Una qüestió sub iudice.
sui generis
sui generis
- la sui generis, adj
- ca (d'una mena) especial, adj
- ca de la seva mena, adj
- ca fet -a a la seva, adj
- ca peculiar, adj
- ca sui generis [la], adj
- ca únic -a, adj
- es (de un modo) especial, adj
- es peculiar, adj
- es sui géneris, adj
- es suigéneris, adj
- es único -ca en su género, adj
Definition
Significat literal: Del seu gènere.
Note
-
Expressió d'àmbit general, entrada com a llatinisme en el diccionari normatiu de l'IEC, que s'empra per a indicar que algú o alguna cosa són singulars o especials.
Exemple: No existeix a Catalunya cap denominació d'origen que abasti totalment o en part el territori d'altres comunitats, llevat de la denominació «cava», que suscita un problema sui generis, perquè és compartida per cent cinquanta-nou municipis de diverses comunitats.
