Vocabulari de la música

Estil de música que mescla elements de la música pop i del rock-and-roll, i que es caracteritza per composicions d'estructura senzilla i l'ús de la guitarra elèctrica i del teclat com a base instrumental.

Peça musical formada per una successió de melodies o temes de cançons reunits per mitjà d'alguns compassos d'introducció i de connexió.

En una interpretació musical, tècnica de passar d'una nota a una altra, sense interrompre l'emissió sonora, passant insensiblement per les notes intermèdies.

Indicar el ritme amb sons o moviments corresponents a cada temps dels compassos musicals.

Colp d'arquet en què cadascuna de les notes que formen un grup se separen lleugerament dins d'una mateixa lligadura sense canviar la direcció de l'arquet.

Fer que (un instrument musical) tinga graduats els seus sons d'acord amb els altres o amb una determinada elevació del so.

Situació relativa dels sons en un acord.

Cadascuna de les ubicacions de la mà i dels dits de l'intèrpret durant l'execució instrumental.

Instrument musical de percussió, compost per dos peces de fusta dura o d'un altre material, tallades en forma de castanya, la part superior i més estreta de les quals, l'orella, té dos forats per on passa el cordó que les lliga, se subjecta al dit gros o al del mig i es repica amb els altres dits.

Peça, generalment per a orgue, per a ser interpretada al final d'una cerimònia religiosa.