coagulació
coagulació
- ca coagulació, n f
- es coagulación
- en coagulation
Enginyeria sanitària i ambiental
Definition
Procés químic usat en els tractaments d'aigües per a neutralitzar o desestabilitzar la càrrega electrostàtica superficial de la matèria en suspensió.
La càrrega sol ser de signe negatiu i provoca repulsió entre les partícules, de manera que presenten un moviment continu que n'impedeix la sedimentació i manté la terbolesa a l'aigua. La coagulació s'aconsegueix afegint a l'aigua cations d'alta càrrega, com ara l'alumini o el ferro en forma de sals, anomenats ^coagulants^. La coagulació es realitza com a pas previ a la ^floculació^. És un dels processos unitaris convencionals de la potabilització d'aigües.
La càrrega sol ser de signe negatiu i provoca repulsió entre les partícules, de manera que presenten un moviment continu que n'impedeix la sedimentació i manté la terbolesa a l'aigua. La coagulació s'aconsegueix afegint a l'aigua cations d'alta càrrega, com ara l'alumini o el ferro en forma de sals, anomenats ^coagulants^. La coagulació es realitza com a pas previ a la ^floculació^. És un dels processos unitaris convencionals de la potabilització d'aigües.
