banda d'energia - Diccionari de telecomunicacions

Conjunt de nivells agrupats d'energia que poden tenir els electrons d'un cristall. En un semiconductor, els electrons que formen part dels enllaços de valència tenen energies agrupades en la ^banda de valència^, el valor superior de la qual és Ev. Els electrons que trenquen l'enllaç i es poden moure per tot el semiconductor tenen energies agrupades en la ^banda de conducció^, i el seu valor mínim és Ec. Entre Ec i Ev s'estén la ^banda prohibida^ del semiconductor. Els electrons dels orbitals més propers al nucli de l'àtom formen bandes permeses per sota de la banda de valència.