Back to top
bobina híbrida bobina híbrida

Sistemes i serveis de telecomunicació

  • ca  bobina híbrida, n f
  • es  bobina híbrida
  • en  hybrid coil

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definition
Sistema que permet de connectar el circuit de dos fils propi del bucle d'abonat telefònic a un circuit de quatre fils propi del conjunt de micròfon i altaveu, per a poder establir una comunicació bidireccional. Actua com a ^acoblador direccional^ i propaga cap a l'usuari amb qui estem parlant el senyal provinent del nostre micròfon, i alhora deriva cap a l'altaveu el senyal que, a través del parell trenat del bucle d'abonat, prové de l'altre usuari. D'aquesta manera, com que són necessaris només dos fils, en lloc de quatre, entre la centraleta telefònica i l'abonat, es poden reduir els costos de la línia telefònica. El nom prové dels primers circuits dissenyats amb aquest objectiu i que es realitzaven mitjançant bobines. En l'actualitat aquests circuits poden fer-se també amb ^amplificadors operacionals^ que donen lloc a circuits més reduïts i de millors prestacions. Vegeu també ^unió híbrida^.
bobina variable bobina variable

Tecnologia de comunicació

  • ca  bobina variable, n f
  • es  bobina variable
  • en  variable inductor

Tecnologia de comunicació

Definition
Bobina la inductància de la qual es pot variar mecànicament.
bolòmetre bolòmetre

Tecnologia de comunicació

  • ca  bolòmetre, n m
  • es  bolómetro
  • en  bolometer

Tecnologia de comunicació

Definition
Instrument que permet mesurar potències mitjanes de radiació electromagnètica per efecte tèrmic. Es tracta d'un instrument molt sensible basat en la utilització d'un detector, com ara un ^termistor^, que varia la seva resistència elèctrica en funció de la temperatura. S'utilitza en la banda de microones, ones mil·limètriques i freqüències òptiques.
  • ca  BOOTP, n m
  • es  BOOTP
  • en  BOOTP

Telemàtica

Definition
Protocol d'arrencada inicial en l'arquitectura d'Internet. Generalment l'utilitzen els sistemes sense capacitat d'emmagatzemament per a adquirir algun paràmetre de funcionament, com ara la seva adreça IP.

Note

  • BOOTP és una reducció de la denominació anglesa boot protocol ('protocol d'arrencada').
  • ca  bot, n m
  • ca  robot, n m
  • es  bot, n m
  • es  robot, n m
  • fr  bot, n m
  • fr  robot, n m
  • en  bot, n
  • en  software robot, n

Telemàtica

Definition
Programa informàtic o mecanisme automatitzat que executa una tasca específica.
bot de conversa bot de conversa

Telemàtica

  • ca  bot de conversa, n m
  • ca  assistent de veu, n m sin. compl.
  • es  bot, n m
  • es  chatbot, n m
  • fr  agent conversationnel, n m
  • fr  bot, n m
  • en  bot, n
  • en  chatbot, n
  • en  talkbot, n

Telemàtica

Definition
Programa informàtic que utilitza tècniques d'intel·ligència artificial que li permeten interactuar amb éssers humans i especialment executar tasques i respondre preguntes plantejades per mitjà de llenguatge natural.
botzina botzina

Tractament de la informació

  • ca  botzina, n f
  • es  bocina
  • en  horn

Tractament de la informació

Definition
Tub de secció variable, amb superfícies terminals d'àrees diferents, destinat a acoblar correctament una membrana vibrant de superfície petita a l'aire ambient. El perfil de la botzina més emprat és l'exponencial i, a vegades, el cònic, el parabòlic o el quadrat. Les botzines s'utilitzen generalment en sonoritzacions a l'aire lliure i per a adaptar altaveus d'aguts.
branca branca

Tecnologia electrònica

  • ca  branca, n f
  • es  rama
  • en  branch

Tecnologia electrònica

Definition
Part d'un circuit elèctric per on circula un corrent únic.
brillantor brillantor

Tecnologia de comunicació

  • ca  brillantor, n f
  • es  brillo
  • en  brightness

Tecnologia de comunicació

Definition
Paràmetre que quantifica la potència que radia espontàniament un cos a una certa temperatura en forma de ^soroll tèrmic^. Fa referència a la ^densitat de potència^ radiada pel cos en una determinada direcció per unitat d'angle sòlid. La brillantor s'especifica en unitats de W/m2/srad. Vegeu també ^cos negre^, ^densitat espectral de brillantor^ i ^radiància^.
brillantor brillantor

Tractament de la informació

  • ca  lluminositat, n f
  • ca  brillantor, n f sin. compl.
  • es  brillo
  • es  luminosidad
  • en  brightness

Tractament de la informació

Definition
Atribut de la sensació visual segons el qual una superfície determinada sembla emetre més o menys llum. És aproximadament el corresponent psicosensorial de la magnitud fotomètrica coneguda per ^luminància^.