GPS diferencial
GPS diferencial
Teledetecció
- ca GPS diferencial, n m
- ca DGPS, n m sin. compl.
- ca GNSS diferencial, n m sin. compl.
- es GPS diferencial
- es DGPS sin. compl.
- es GNSS diferencial sin. compl.
- en differential GPS
- en DGPS sin. compl.
- en differential GNSS sin. compl.
Teledetecció
Definition
Tècnica de millora del posicionament basada en sistemes GPS o, per extensió, GNSS en què el receptor de l'usuari es comunica amb una o més estacions de referència, ja sigui en temps real via ràdio o en postprocés, per a millorar l'exactitud del posicionament.
De manera més general caldria denominar-lo GNSS diferencial, tot i que la denominació GPS diferencial no s'ha d'entendre aplicada només a l'ús de la constel·lació NAVSTAR-GPS, sinó a l'aplicació d'aquesta tècnica a través de qualsevol sistema GNSS.
Essencialment es basa en el fet que les estacions de referència proporcionen, a cada moment, les correccions en les tres direccions de l'espai tot comparant la seva posició, coneguda a priori, amb la que determinen a través de la lectura del sistema GNSS de què estan dotades. Les correccions són més acurades com més proper està l'usuari a l'estació de referència, i es considera que a partir d'uns 500 km les correccions no són efectives.
Vegeu EGNOS.
De manera més general caldria denominar-lo GNSS diferencial, tot i que la denominació GPS diferencial no s'ha d'entendre aplicada només a l'ús de la constel·lació NAVSTAR-GPS, sinó a l'aplicació d'aquesta tècnica a través de qualsevol sistema GNSS.
Essencialment es basa en el fet que les estacions de referència proporcionen, a cada moment, les correccions en les tres direccions de l'espai tot comparant la seva posició, coneguda a priori, amb la que determinen a través de la lectura del sistema GNSS de què estan dotades. Les correccions són més acurades com més proper està l'usuari a l'estació de referència, i es considera que a partir d'uns 500 km les correccions no són efectives.
Vegeu EGNOS.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
GPS Pathfinder
GPS Pathfinder
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació
- ca GPS Pathfinder
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació
Definition
Programari de visualització i processament de dades de GPS, de Trimble Navigation Ltd., en versions d'escriptori i per a dispositius mòbils, com ara receptors de GPS.
Incorpora una funcionalitat de visualització i consulta de cartografia de referència per als sistemes d'informació geogràfica.
Incorpora una funcionalitat de visualització i consulta de cartografia de referència per als sistemes d'informació geogràfica.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
gra
gra
Fotogrametria
- ca gra, n m
- es grano
- en grain
Fotogrametria
Definition
Partícula d'halur d'argent d'una emulsió fotogràfica, amb una mida que varia entre 0,1 µm i 10 µm.
Note
- En una emulsió de gra fi, el gra té una mida d'unes desenes de micròmetre, mentre que, en una emulsió de gra gruixut, el gra pot ser d'uns quants micròmetres. Cada gra conté aproximadament 8·109 àtoms de plata, dels quals només en calen 4 per a formar una imatge latent.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
GRA
GRA
Teledetecció > Sensors
- ca GRA, n m
- ca GEOSAT Radar Altimeter, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definition
Acrònim de GEOSAT Radar Altimeter, altímetre radar GEOSAT.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit GEOSAT destinat majoritàriament a l'estudi de l'altitud de la superfície del mar per a identificar els corrents marins, l'altitud relativa de les onades, la velocitat del vent a la superfície del mar i la topografia del gel.
Encara que la missió no va ser inicialment dissenyada específicament per a aplicacions oceanogràfiques, sinó amb un objectiu militar, les dades proporcionades van suposar un avenç significatiu en la geofísica marina, ja que van donar als oceanògrafs una primera oportunitat d'experimentar amb observacions a escala mundial d'una sèrie temporal llarga. Permet obtenir dades en la regió espectral de les microones (banda Ku). Les seves mesures tenen un diàmetre d'empremta entre 2.43 (mar en calma) i 12.11 km (mar desfeta) amb una resolució en l'abast de 0.47 m i una exactitud de les mesures de l'altitud de la superfície del mar de 0.10 m, per a l'altitud de les onades, del 10%, o 0.5 m.
Atès que és un sensor de freqüència única, requereix correcció externa pels efectes de la ionosfera.
Informació tècnica del sensor:
- Longitud del pols (s): 3.13E-09 (mar en calma); [c] 7.78E-08 (mar desfeta, 7 m)
- Diàmetre d'empremta (km): [c] 2.43 (mar en calma); [c] 12.11 (mar desfeta, 7 m)
- Amplada de banda (MHz): 320
- Resolució en l'abast (m): [c] 0.47
- Exactitud de les mesures (m): 0.10 (altitud de la superfície del mar); 0.5 (altitud de les onades)
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): Ku: 13.5
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit GEOSAT destinat majoritàriament a l'estudi de l'altitud de la superfície del mar per a identificar els corrents marins, l'altitud relativa de les onades, la velocitat del vent a la superfície del mar i la topografia del gel.
Encara que la missió no va ser inicialment dissenyada específicament per a aplicacions oceanogràfiques, sinó amb un objectiu militar, les dades proporcionades van suposar un avenç significatiu en la geofísica marina, ja que van donar als oceanògrafs una primera oportunitat d'experimentar amb observacions a escala mundial d'una sèrie temporal llarga. Permet obtenir dades en la regió espectral de les microones (banda Ku). Les seves mesures tenen un diàmetre d'empremta entre 2.43 (mar en calma) i 12.11 km (mar desfeta) amb una resolució en l'abast de 0.47 m i una exactitud de les mesures de l'altitud de la superfície del mar de 0.10 m, per a l'altitud de les onades, del 10%, o 0.5 m.
Atès que és un sensor de freqüència única, requereix correcció externa pels efectes de la ionosfera.
Informació tècnica del sensor:
- Longitud del pols (s): 3.13E-09 (mar en calma); [c] 7.78E-08 (mar desfeta, 7 m)
- Diàmetre d'empremta (km): [c] 2.43 (mar en calma); [c] 12.11 (mar desfeta, 7 m)
- Amplada de banda (MHz): 320
- Resolució en l'abast (m): [c] 0.47
- Exactitud de les mesures (m): 0.10 (altitud de la superfície del mar); 0.5 (altitud de les onades)
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): Ku: 13.5
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
gra
gra
Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació
- ca textura, n f
- ca gra, n m sin. compl.
- es textura
- fr texture
- it tessitura
- en texture
- de Textur
Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació
Definition
Variable visual, considerada per alguns autors, definida per una estructura complexa d'elements gràfics en la qual intervenen alhora la forma, l'espaiat, el valor, l'orientació o el color, entre d'altres.
Note
- La textura pot ser d'interès per als símbols d'implantació superficial.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
gràcia
gràcia
Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació
- ca gràcia, n f
- ca serif, n m
- es gracia
- es serifa
- fr empattement
- it grazia
- it serif
- en serif
- de Serife
Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació
Definition
Traç decoratiu que forma la terminació de les astes de determinades fonts.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
gradient
gradient
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica
- ca gradient, n m
- es gradiente
- en gradient
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica
Definition
Taxa de variació d'una magnitud entre diferents posicions.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
gradient
gradient
Fotogrametria
- ca gradient, n m
- es gradiente
- en gradient
Fotogrametria
Definition
Grau de variació d'una magnitud en variar la posició.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
gradient
gradient
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny
- ca gradient, n m
- es gradiente
- en gradient
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny
Definition
Derivada de primer ordre d'una superfície contínua que expressa la màxima taxa de variació dels valors de la superfície en cada punt.
Note
-
1. En el cas del terreny, el gradient correspon a la màxima taxa de variació d'altitud de la superfície del terreny en cada punt, expressada generalment en graus, en radians o en percentatges.
2. Habitualment, els termes gradient i pendent s'utilitzen com a sinònims, encara que estrictament per a definir el pendent calen el gradient i l'orientació. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
gradient
gradient
Cartografia > Topografia i fotogrametria
- ca gradient, n m
- es gradiente
- fr gradient
- en gradient
Cartografia > Topografia i fotogrametria
Definition
Grau de variació d'una magnitud en variar la posició.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
