georadar
georadar
Fotogrametria
- ca georadar, n m
- ca radar de penetració terrestre, n m
- es georradar
- en georadar
- en ground penetration radar
- en GPEN sigla
Fotogrametria
Definition
Sistema de radar que permet generar una imatge del terreny per sota de la superfície, utilitzant diferents freqüències i una gran amplada de banda.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
georama
georama
Cartografia > Gràfics i diagrames
- ca georama, n m
- es georama
- fr géorama
- it georama
- en georama
- de Georam
Cartografia > Gràfics i diagrames
Definition
Esfera gran i buida que porta representada al seu interior la superfície de la Terra, la qual pot ser així totalment examinada de dins estant.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
georectificació
georectificació
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació
- ca correcció geomètrica, n f
- ca georectificació, n f sin. compl.
- es corrección geométrica
- es georrectificación
- en geometric correction
- en georectification
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació
Definition
Procés pel qual s'esmenen els errors de posicionament en dades geogràfiques, especialment en imatges de teledetecció, per a adaptar-les a una geometria plana correcta i per a dur-ne a terme la georeferenciació.
Note
-
1. La correcció geomètrica d'imatges resol els múltiples errors de posicionament acumulats en una imatge per causes diverses, entre els quals els moviments de la plataforma que transporta el sensor i la pèrdua d'enfocament, com també la curvatura i les diferències d'altitud entre els diferents punts de la superfície terrestre.
2. Els mètodes habituals de correcció geomètrica impliquen l'ús de punts de control per a determinar les funcions polinòmiques (de primer, segon o tercer grau) de transformació de coordenades.
3. El fet que la correcció geomètrica alteri, a més de la posició, l'orientació i l'escala de les cel·les implica que, simultàniament a la transformació de coordenades, també s'efectuï un remostreig de la imatge pel mètode d'interpolació més apropiat en cada cas.
4. La correcció geomètrica també s'aplica a les dades vectorials per a corregir deformacions i efectes de posicionament poc acurat, essent, però, un procés estricte de transformació de coordenades mitjançant mètodes similars d'ajust espacial. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
georeferenciació
georeferenciació
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació
- ca georeferenciació, n f
- es georreferenciación
- en georeferencing
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació
Definition
Conjunt de tècniques que permeten expressar una posició espacial com a posició geogràfica sobre la superfície terrestre.
Note
- Segons els casos, la georeferenciació pot consistir en una transformació de coordenades, una correcció geomètrica d'una imatge o l'afegiment d'una adreça o d'un altre tipus de referències geogràfiques a unes dades alfanumèriques.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
georeferenciació
georeferenciació
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
- ca georeferenciació, n f
- es georreferenciación
- fr géoréférencement
- it georeferenziazione
- en georeferencing
- de Georeferenzierung
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
Definition
Acció i efecte de georeferenciar.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
georeferenciació
georeferenciació
Fotogrametria
- ca georeferenciació, n f
- ca georeferenciació indirecta, n f sin. compl.
- es georreferenciación
- es georreferenciación indirecta
- en geopositioning
- en georeferencing
- en indirect georeferencing
Fotogrametria
Definition
Procés d'assignació de coordenades objecte a una imatge en què se substitueixen les coordenades arbitràries utilitzant punts de control en el terreny i punts homòlegs identificables en la imatge.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
georeferenciació 1
georeferenciació 1
Teledetecció > Georeferenciació
- ca georeferenciació 1, n f
- es georreferenciación
- en georeferencing
- en geopositioning sin. compl.
Teledetecció > Georeferenciació
Definition
Acció i efecte de situar sobre la Terra o, en general, sobre qualsevol espai físic, una imatge, qualsevol altra informació geogràfica o espacial o la representació d'un objecte mitjançant un procés que permet assignar-hi coordenades en el sistema de referència d'aquell espai.
La georeferenciació és un procés imprescindible per al tractament de la informació geogràfica en un context espacial comú i interoperable.
Hom pot distingir els següents casos, el quart dels quals és el que pròpiament s'aplica a captacions primàries de teledetecció, però tots útils a la disciplina per a aconseguir informació geogràfica auxiliar:
1. Dades que ja han estan prèviament georeferenciades, però en les quals manca simplement la documentació de les metadades necessàries (en imatges seran, com a mínim, el sistema de referència horitzontal i l'envolupant) o aplicar-hi alguna transformació elemental (conversió d'unitats, canvi d'origen de coordenades, etc.).
2. Documents cartogràfics analògics (ortofotomapes, mapes topogràfics en paper, etc.) que han estat escanejats i que tenen, doncs, un sistema de referència cartesià (les mateixes coordenades dels píxels de l'escaneig) que és fàcilment traslladable a la geometria cartesiana que proporcionen les fórmules de qualsevol projecció cartogràfica; en aquests casos la georeferenciació consta d'una correcció geomètrica senzilla amb models polinòmics de primer grau sense consideració del relleu.
3. Bases vectorials amb georeferenciació implícita (per exemple, sobre mapes en un sistema de referència horitzontal conegut, però digitalitzades en coordenades paper); en aquests casos, cada cop menys freqüents, la georeferenciació s'efectua pel mateix procediment que en la tipologia anterior, amb la diferència que s'efectuen transformacions directes sobre les coordenades de les entitats, en comptes de transformacions inverses sobre els píxels de l'espai georeferenciat.
4. Imatges preses amb sensors situats a una certa distància de l'objecte i que, per tant, tenen un tipus de deformacions que necessiten una correcció geomètrica amb un model de correspondència geomètrica habitualment més complex (vegeu rectificació i ortorectificació).
5. Dades que posseeixen un tipus de georeferenciació indirecta (com ara adreces postals) que cal relacionar amb un sistema de referència horitzontal.
La georeferenciació és un procés imprescindible per al tractament de la informació geogràfica en un context espacial comú i interoperable.
Hom pot distingir els següents casos, el quart dels quals és el que pròpiament s'aplica a captacions primàries de teledetecció, però tots útils a la disciplina per a aconseguir informació geogràfica auxiliar:
1. Dades que ja han estan prèviament georeferenciades, però en les quals manca simplement la documentació de les metadades necessàries (en imatges seran, com a mínim, el sistema de referència horitzontal i l'envolupant) o aplicar-hi alguna transformació elemental (conversió d'unitats, canvi d'origen de coordenades, etc.).
2. Documents cartogràfics analògics (ortofotomapes, mapes topogràfics en paper, etc.) que han estat escanejats i que tenen, doncs, un sistema de referència cartesià (les mateixes coordenades dels píxels de l'escaneig) que és fàcilment traslladable a la geometria cartesiana que proporcionen les fórmules de qualsevol projecció cartogràfica; en aquests casos la georeferenciació consta d'una correcció geomètrica senzilla amb models polinòmics de primer grau sense consideració del relleu.
3. Bases vectorials amb georeferenciació implícita (per exemple, sobre mapes en un sistema de referència horitzontal conegut, però digitalitzades en coordenades paper); en aquests casos, cada cop menys freqüents, la georeferenciació s'efectua pel mateix procediment que en la tipologia anterior, amb la diferència que s'efectuen transformacions directes sobre les coordenades de les entitats, en comptes de transformacions inverses sobre els píxels de l'espai georeferenciat.
4. Imatges preses amb sensors situats a una certa distància de l'objecte i que, per tant, tenen un tipus de deformacions que necessiten una correcció geomètrica amb un model de correspondència geomètrica habitualment més complex (vegeu rectificació i ortorectificació).
5. Dades que posseeixen un tipus de georeferenciació indirecta (com ara adreces postals) que cal relacionar amb un sistema de referència horitzontal.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
georeferenciació 2
georeferenciació 2
Teledetecció > Georeferenciació
- ca georeferenciació 2, n f
- es georreferenciación
- en georeferencing
Teledetecció > Georeferenciació
Definition
Conjunt de metadades que permeten georeferenciar una imatge, un conjunt vectorial de punts, etc.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
georeferenciació directa
georeferenciació directa
Fotogrametria
- ca georeferenciació directa, n f
- es georreferenciación directa
- en direct georeferencing
Fotogrametria
Definition
Procés de mesura directa de la posició i l'orientació angular d'un sensor mòbil per a calcular-ne l'orientació externa sense necessitat de punts de control terrestres ni d'aerotriangulació.
Note
- En la georeferenciació directa s'utilitzen les dades aportades pels sistemes de navegació inercial i els sistemes de posicionament.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
georeferenciació directa
georeferenciació directa
Teledetecció > Georeferenciació
- ca georeferenciació directa, n f
- es georreferenciación directa
- en direct georeferencing
Teledetecció > Georeferenciació
Definition
Georeferenciació1, habitualment d'una imatge, realitzada sense necessitat de punts de control sobre el terreny, simplement a partir de les dades de posició i actitud recollides simultàniament a la captació de l'escena, típicament combinant GNSS amb sistemes de navegació inercial o amb altres tècniques com el postprocessament cinemàtic.
Perquè la georeferenciació directa sigui possible és important aconseguir una gran exactitud en el coneixement de la posició relativa del sensor i el GNSS en l'estructura de la plataforma, així com efectuar un calibratge d'apuntament correcte.
Perquè la georeferenciació directa sigui possible és important aconseguir una gran exactitud en el coneixement de la posició relativa del sensor i el GNSS en l'estructura de la plataforma, així com efectuar un calibratge d'apuntament correcte.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
