Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

carxofera - Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

Presentation
  • ca  carxofera, n f ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  carxofa (inflorescència), n f sin. compl. ( BONETG2006; DIEC2-E )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  carxofer, n m sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  escarxofa (inflorescència), n f sin. compl. ( BONETG2006; DIEC2-E; PARAD2007 )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  escarxofera, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  card de senyora, n m alt. sin. ( GENEST )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • ca  cardet, n m alt. sin. ( MOYA )
    MOYA BOIX, J.M. Plantas medicinales y su conveniente utilización en el término de Forcall (Castellón). [Castellón]: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, [19--?].
  • ca  cardolera, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  cards, n m pl alt. sin. ( GARCIAE-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  carxofa, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  carxofera cultivada, n f alt. sin. ( BONNER )
    BONNER, Antoni. Plantes de les Balears. 3a ed. Palma de Mallorca: Moll, 1977. (Manuals d'Introducció a la Naturalesa; 1)
    ISBN 84-273-0214-2
  • ca  carxoferes, n f pl alt. sin. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  carxofes, n f pl alt. sin. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  escarxofa, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  escarxofer, n m alt. sin. ( SALLENT )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  herba colera, n f alt. sin. ( CARC )
    CARCELLER, Alícia. Menjar i viure a Morella. Barcelona: Empúries, 1991.
    ISBN 84-7596-279-3
  • ca  penquera, n f alt. sin. ( BANY2000; SANTAM )
    BANYULS PÉREZ, B.; SOLER MARÍ, J.X. El paisatge vegetal de Teulada (la Marina Alta). Teulada: Ajuntament de Teulada: Associació Cultural Amics de Teulada: Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, 2000.
    ISBN 84-607-1003-3
    SANTAMARIA SALA, Mar. Introducció a l'etnobotànica de la Serra de Mariola (Alacant, País Valencià). Agres; Barcelona, 2007. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
  • ca  alcarxofera, n f var. ling. ( PARDO1930; PELL2000-3; SANCH1981; TEX )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1930), núm 7, p. 213-223.
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 3. Picanya: Edicions del Bullent, 2004.
    ISBN 84-96187-08-5
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  cars, n m pl var. ling. ( GARCIAE )
    GARCIA i ESPUCHE, Albert [et al.]. Jardins, jardineria i botànica: Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008.
    ISBN 978-84-9850-100-1
  • nc  Cynara scolymus L. ( BIOSF-5; DIEC2-E; FMPC1 )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
    ISBN 84-7739-560-8
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3

compostes / asteràcies

Note

  • Al País Valencià s'anomena penquera mentre no es produeix la floració (quan encara no fa la carxofa). Durant aquest temps, se n'obté la penca, tija o fulla pelada d'ús culinari. Les penques també s'obtenen de Cynara cardunculus.