Sigles (2): Gènere, nombre i creació del plural
Sigles (2): Gènere, nombre i creació del plural
- ca Sigles (2): Gènere, nombre i creació del plural
Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals
Definition
Com a paraules de la llengua amb valor de nom, les sigles en català tenen també assignat un gènere i un nombre i, a més, sovint poden prendre un valor plural atribuït pel context.
(A) GÈNERE I NOMBRE
Pel que fa al gènere i el nombre, les sigles generalment prenen el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal de què procedeixen.
Així, si el nom de base és masculí, la sigla té gènere masculí; si el nom de base és femení, la sigla té gènere femení, i si el nom de base és masculí i femení, la sigla té gènere masculí i femení. Això determina la concordança de l'article.
. Exemples: el CAP (centre d'atenció primària); la TDT (televisió digital terrestre); un ME, una ME (mosso d'esquadra | mossa d'esquadra)
Igualment, si el nom de base és singular, la sigla té nombre singular i, si el nom de base és un plural lexicalitzat (que només té sentit en plural), la sigla té nombre plural. Això determina la concordança de l'article.
. En els plurals lexicalitzats, la sigla no pren cap marca que indiqui el valor plural.
. Exemples: una ONG (organització no governamental); els EUA (Estats Units d'Amèrica); les PAU (proves d'accés a la universitat)
Excepció al criteri general:
En algun cas, el nucli del sintagma nominal no està representat en la sigla, però igualment determina el gènere i el nombre de la sigla que el pressuposa.
. Exemple: la MAT (molt alta tensió, en què el nucli sobreentès és línia [(línia) de molt alta tensió])
(B) FORMACIÓ DEL PLURAL
Pel que fa a la formació del plural, les sigles que no tenen ja valor plural (diferents de casos com les PAU) i que no són un nom propi d'un organisme únic (diferents de casos com l'ONU), poden funcionar en un context que requereixi plural seguint dos criteris gràfics diferents, tots dos considerats adequats:
B1. No afegiment de cap marca
D'acord amb aquest criteri no es marca gràficament que una sigla determinada s'utilitza en un context plural perquè es considera innecessari, ja que aquesta informació es pot extreure de l'article que l'acompanya; d'aquesta manera, s'evita la barreja de lletres majúscules i lletres minúscules.
. És la solució tradicionalment recomanada en català.
. Exemples: els CAP; les ADF
B2. Afegiment de la marca s de plural
D'acord amb aquest criteri es marca gràficament amb una s que una sigla determinada s'utilitza en un context plural, perquè es considera que això facilita la interpretació i respon a l'ús espontani habitual de la llengua, tendent a tractar les sigles igual que qualsevol altre nom.
. Se situa la s immediatament a continuació de la sigla, sense espai ni cap marca interposada (a diferència de l'anglès, que hi posa un apòstrof).
. És una solució acceptada recentment per la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.
. Exemples: els CAPs; les ADFs
(A) GÈNERE I NOMBRE
Pel que fa al gènere i el nombre, les sigles generalment prenen el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal de què procedeixen.
Així, si el nom de base és masculí, la sigla té gènere masculí; si el nom de base és femení, la sigla té gènere femení, i si el nom de base és masculí i femení, la sigla té gènere masculí i femení. Això determina la concordança de l'article.
. Exemples: el CAP (centre d'atenció primària); la TDT (televisió digital terrestre); un ME, una ME (mosso d'esquadra | mossa d'esquadra)
Igualment, si el nom de base és singular, la sigla té nombre singular i, si el nom de base és un plural lexicalitzat (que només té sentit en plural), la sigla té nombre plural. Això determina la concordança de l'article.
. En els plurals lexicalitzats, la sigla no pren cap marca que indiqui el valor plural.
. Exemples: una ONG (organització no governamental); els EUA (Estats Units d'Amèrica); les PAU (proves d'accés a la universitat)
Excepció al criteri general:
En algun cas, el nucli del sintagma nominal no està representat en la sigla, però igualment determina el gènere i el nombre de la sigla que el pressuposa.
. Exemple: la MAT (molt alta tensió, en què el nucli sobreentès és línia [(línia) de molt alta tensió])
(B) FORMACIÓ DEL PLURAL
Pel que fa a la formació del plural, les sigles que no tenen ja valor plural (diferents de casos com les PAU) i que no són un nom propi d'un organisme únic (diferents de casos com l'ONU), poden funcionar en un context que requereixi plural seguint dos criteris gràfics diferents, tots dos considerats adequats:
B1. No afegiment de cap marca
D'acord amb aquest criteri no es marca gràficament que una sigla determinada s'utilitza en un context plural perquè es considera innecessari, ja que aquesta informació es pot extreure de l'article que l'acompanya; d'aquesta manera, s'evita la barreja de lletres majúscules i lletres minúscules.
. És la solució tradicionalment recomanada en català.
. Exemples: els CAP; les ADF
B2. Afegiment de la marca s de plural
D'acord amb aquest criteri es marca gràficament amb una s que una sigla determinada s'utilitza en un context plural, perquè es considera que això facilita la interpretació i respon a l'ús espontani habitual de la llengua, tendent a tractar les sigles igual que qualsevol altre nom.
. Se situa la s immediatament a continuació de la sigla, sense espai ni cap marca interposada (a diferència de l'anglès, que hi posa un apòstrof).
. És una solució acceptada recentment per la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.
. Exemples: els CAPs; les ADFs
Note
- 1. La informació recollida en aquesta fitxa està extreta, amb algunes modificacions, de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 6.5.3.3.a, pàg. 146).
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa Sigles (1): Estructura, pronúncia i grafia.