lunistici, lunastici, llunistici, llunastici o aturada lunar? - Diccionari de criteris terminològics
lunistici, lunastici, llunistici, llunastici o aturada lunar?
lunistici, lunastici, llunistici, llunastici o aturada lunar?
- ca lunistici, lunastici, llunistici, llunastici o aturada lunar?
- es lunasticio (lunistici), n m
- fr lunistice (lunistici), n m
- en lunar standstill (lunistici), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
Definition
Es considera que la forma adequada és lunistici (nom femení), i no *lunastici, ni *llunistici, ni *llunastici, ni *aturada lunar.
Els motius de la tria de lunistici (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma lingüísticament adequada, que no ve del llatí sinó que està creada per analogia amb solstici (derivat del llatí solstitium): arrel llatina (lun- a partir de luna, que és la forma llatina de lluna) + vocal d'enllaç davant d'un sufix començat en consonant (i) + forma sufixada d'origen llatí (-stici).
(2) És paral·lel a una forma moderna creada sobre la mateixa estructura com és armistici.
(3) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(4) Es documenten formes anàlogues en altres llengües.
En canvi, les formes*lunastici, *llunistici, *llunastici i *aturada lunar presenten problemes:
- *lunastici (forma composta a partir de la base llatina luna i la forma sufixada d'origen llatí -stici) té els inconvenients que està creada sobre la forma llatina completa i no sobre l'arrel i que trenca el paral·lelisme amb armistici.
- *llunistici (forma composta a partir de l'arrel catalana llun- i la forma sufixada d'origen llatí -stici) té l'inconvenient que barreja una forma catalana amb un formant d'origen culte, circumstància poc recomanable, sobretot en conceptes molt especialitzats.
- *llunastici (forma composta a partir de la base catalana lluna i la forma sufixada d'origen llatí -stici) ajunta els inconvenients de barrejar una forma catalana amb un formant d'origen culte i de recórrer a la base completa i no a l'arrel.
- *aturada lunar (calc de l'anglès lunar standstill) té els inconvenients de no ser del tot adequada semànticament i de no tenir l'aval dels especialistes.
Un lunistici és cadascuna de les dues posicions extremes de la Lluna en l'esfera celeste, quan arriba a la declinació màxima i a la declinació mínima, ja sigui de manera relativa o de manera absoluta. Aquest fenomen es dona cada 13,6 dies amb un valor relatiu (perquè els cicles lunars duren 27,2 dies) i cada 9,3 anys amb un valor absolut (perquè els cicles lunars complets duren 18,6 anys).
Els motius de la tria de lunistici (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma lingüísticament adequada, que no ve del llatí sinó que està creada per analogia amb solstici (derivat del llatí solstitium): arrel llatina (lun- a partir de luna, que és la forma llatina de lluna) + vocal d'enllaç davant d'un sufix començat en consonant (i) + forma sufixada d'origen llatí (-stici).
(2) És paral·lel a una forma moderna creada sobre la mateixa estructura com és armistici.
(3) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(4) Es documenten formes anàlogues en altres llengües.
En canvi, les formes*lunastici, *llunistici, *llunastici i *aturada lunar presenten problemes:
- *lunastici (forma composta a partir de la base llatina luna i la forma sufixada d'origen llatí -stici) té els inconvenients que està creada sobre la forma llatina completa i no sobre l'arrel i que trenca el paral·lelisme amb armistici.
- *llunistici (forma composta a partir de l'arrel catalana llun- i la forma sufixada d'origen llatí -stici) té l'inconvenient que barreja una forma catalana amb un formant d'origen culte, circumstància poc recomanable, sobretot en conceptes molt especialitzats.
- *llunastici (forma composta a partir de la base catalana lluna i la forma sufixada d'origen llatí -stici) ajunta els inconvenients de barrejar una forma catalana amb un formant d'origen culte i de recórrer a la base completa i no a l'arrel.
- *aturada lunar (calc de l'anglès lunar standstill) té els inconvenients de no ser del tot adequada semànticament i de no tenir l'aval dels especialistes.
Un lunistici és cadascuna de les dues posicions extremes de la Lluna en l'esfera celeste, quan arriba a la declinació màxima i a la declinació mínima, ja sigui de manera relativa o de manera absoluta. Aquest fenomen es dona cada 13,6 dies amb un valor relatiu (perquè els cicles lunars duren 27,2 dies) i cada 9,3 anys amb un valor absolut (perquè els cicles lunars complets duren 18,6 anys).
Note
- Podeu consultar la fitxa completa de lunistici al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La Lluna i els lunisticis, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-lluna-i-els-lunisticis).
