ou - Argot culinari i gastronòmic

Cos orgànic, protegit per una closca calcària, post per la femella d'ocell, que conté el germen d'un embrió i unes reserves alimentàries. La paraula ou, sense cap altre esment, designa generalment i exclusivament l'ou de la gallina; els altres ous comercialitzats són venuts obligatòriament amb la indicació de l'animal al qual pertanyen: ànec, oca, etc. L'ou és un aliment perfectament equilibrat i nutritiu, però poc energètic (76 cal), ja que és pobre en sucre. En canvi, conté tots els aminoàcids indispensables per a l'home, i és de digestió fàcil si no va lligat o acompanyat de preparacions massa greixoses.
Els ous no es conserven gaire temps si no es guarden en una càmera o al refrigerador (depèn del lloc on es trobin i de la temperatura ambient); en tot cas, menys a l'estiu i una mica més a l'hivern. Com a referència, cal tenir en compte els temps que es consideren vàlids per a la seva conservació en aparells frigorífics: tres setmanes si l'ou és fresc, quatre dies si l'ou s'ha bullit (dur), dos dies si una vegada bullit se li lleva la closca (pelat), el rovell cru 24 hores, la clara de 6 a 12 hores (una preparació que porti ous durs, fins i tot batuts, una escuma, no pot esperar més de 24 hores abans de ser cuinada ).
L'ou ocupa un lloc d'excepció en nombroses indústries alimentàries, especialment de pastes alimentàries, gelats, pastisseria i galetes. Els seus empraments són múltiples (lligament, emulsions, components de farciment, arrebossats), així com en pastisseria i rebosteria entra com a ingredient en una gran quantitat de pastes i cremes bàsiques. Les seves qualitats nutritives han fet que l'ou formi part de l'alimentació humana en totes les latituds i totes les escales socials. L'ou estava prohibit com a aliment gras durant la famosa quaresma religiosa, de la qual va sortir la moda dels ous de Pasqua, que encara perdura, i que s'han convertit en artístics i monumentals ous de xocolata.
Les receptes culinàries en què l'ou és l'ingredient bàsic i que dona nom al plat són nombrosíssimes. Des de l'ou begut, pres sol i cru o barrejat amb algun ingredient (vi, alcohol, llet), fins a les receptes més treballades, l'ou disposa d'un receptari com no té cap més ingredient dels que s'empren a la cuina. Durs, fregits, al plat, en cassoleta, escalfats, emmotllats, filats, passats per aigua, amb llet o un altre líquid, i la majoria dedicats a personatges, noms i fets famosos, quan no a la moda d'un cuiner, una comarca o un país. Però la majoria de receptes que es troben en els llibres de cuina porten noms i títols estrangers i són plats (com està passant amb les receptes d'aviram) que han caigut en desús i que no es fan enlloc del país (exceptuant la truita de patates a la qual s'ha donat projecció internacional, i de la qual som els inventors indiscutibles). Hi ha tantes monografies dedicades a l'ou que seria molt laboriós poder-les reunir.