Argot culinari i gastronòmic

Full de paper vegetal o d'alumini retallat en forma de cor, i ben oliat o untat de mantega, en el qual s'emboliquen (una papillota per a cada porció) peces de mida petita, com ara peixos, costelles, entrecots, hortalisses, etc., sempre amb la seva corresponent guarnició aromàtica. L'element preparat en papillota pot ser cuit (carns saltades) o cru (peixos sencers o en filets), o de vegades patates amb pell o sense, bolets i també fruites. Una vegada preparat i guarnit, es dobleguen les vores del paper de forma que s'aconsegueixi un embolcall ben tancat. Es fica al forn molt calent en una plata adient, i una vegada la papillota s'hagi inflat del tot, se serveix molt calent, estès en una plata, abans que es desinfli.

(1642-1714)). Físic i inventor francès, famós per les seves investigacions sobre el vapor. Donà el seu nom a la marmita amb vàlvula de seguretat (olla de pressió), avantpassada de l'autoclau i origen de tots els models d'olles de pressió actuals.

Carn que porta sobre el pap el gall dindi.

Varietat de pebre vermell molt fort, i molt aromàtic. S'utilitza per a condimentar estofats, plats en salsa, farciments i sopes. Com totes les pebroteres, la que produeix aquest pebrot és originària d'Amèrica. Segons un premi Nobel, la paprika és el vegetal de consum humà més ric en vitamina C. Cal tenir en compte que, aquest pebre, sempre és preferible afegir-lo al guisat quan aquest és fora del foc, quan s'hi afegeix líquid; contràriament, pot comprometre el sabor i el color del plat.

Allò que es menja per a nodrir-se i passar-s'ho bé.

Atipar, omplir de menjar algú.

Hostal on antany s'aturaven a menjar i dormir els traginers, viatgers, etc. Actualment un parador és un hotel de luxe, situat en un paratge d'interès turístic, sovint en edificis i monuments antics, creat per l'organització turística estatal i totalment dependent de l'Estat en totes les seves funcions.

Mescla d'hidrocarburs sòlids, caracteritzats per la seva neutralitat. De color blanc, translúcida, insípida, inodora i amb gran facilitat de fusió, la parafina s'utilitza per a arrebossar fruites i hortalisses i per a glacejar la crosta dels formatges. També s'utilitza per a tamponar els pots de confitura. L'oli de parafina no és un cos gras. Com que no aporta calories ni lípids, s'utilitza en els règims baixos en calories i és un succedani de l'oli alimentari. Sols s'ha d'utilitzar en petites quantitats, ja que produeix efectes laxants. D'altre part, a la llarga impedeix l'assimilació de la vitamina C. Es reserva per als aliments crus (amanides, vinagretes, maioneses) i no s'ha d'escalfar mai.

Conjunt d'atuells, utensilis, mobles auxiliars, etc. destinats a fer, preparar i servir el menjar.

Conjunt d'estovalles, plats, coberts, vasos, copes, utensilis i tovallons que es disposen en una taula per a celebrar un àpat. Les flors i altres elements dependran de la importància de l'àpat que es vol servir.