àzeri
àzeri
- ca àzeri
- ca azerbaidjanès sin. compl.
- cod آذربایجان دیلی
- cod آذربایجانجا
- cod Azərbaycan dili
- cod Azərbaycanca
- ar الآذرية
- cy Aseri
- cy Aserbaijaneg sin. compl.
- de Aseri
- de Aserbaidschanisch sin. compl.
- en Azeri
- en Azerbaijani sin. compl.
- es azerí
- eu azeriera
- eu azerbaijanera sin. compl.
- fr azéri
- fr azerbaïdjanais sin. compl.
- gn aseri
- it azero
- ja アゼルバイジャン語
- nl Azerisch of Azeri
- nl Azerbeidzjaans sin. compl.
- pt azeri
- pt azerbaijano sin. compl.
- ru Азербайджанский язык
- tmh tazirict
- zh 阿赛利语
- zh 阿塞拜疆语 sin. compl.
- scr Alfabet aràbic
- scr Alfabet llatí
Altaica > Turquesa > Meridional o oghuz, Europa > Armènia
Definition
El poble àzeri actual és hereu de diverses civilitzacions que històricament s'han desenvolupat a la zona sud-oriental del Caucas. Els etnògrafs coincideixen a assenyalar que en l'etnogènesi del poble àzeri han intervingut influències iranianes, turques -en l'idioma sobretot- i àrabs -en la religió-, sobre una base autòctona caucàsica.
La llengua àzeri és pròxima lingüísticament al turc i al turcman. Deriva de la llengua oghuz, que van portar els turcs oghuz a l'actual Azerbaidjan i zones adjacents durant el segle XI dC.
L'àzeri està dividit en dos grans blocs dialectals, que alguns lingüistes consideren llengües independents:
- L'àzeri septentrional, parlat a la República de l'Azerbaidjan i al Daguestan. És la base de l'estàndard oficial a l'Azerbaidjan. Incorpora préstecs del rus.
- L'àzeri meridional, que té entre el doble i el triple de parlants que el septentrional. Es parla a l'Iran, a l'Iraq i a Turquia. Incorpora préstecs del persa i de l'àrab.
Ambdues variants tenen un gran nombre de subdialectes.
A la República de l'Azerbaidjan, l'àzeri és la llengua de l'Administració, de l'educació i de la justícia, i l'idioma dominant en la vida social. L'educació durant l'època soviètica (1920-1991) va ser en àzeri i en rus. A la capital, Bakú, el rus encara conserva una posició de prestigi.
A l'Iran, la llengua no té caràcter oficial, però és el segon idioma més parlat, després del persa. A tot el nord-oest del país, i fins i tot a la capital, Teheran, és usat com a llengua franca entre comunitats lingüístiques diferents.
A l'Iraq, els turcmans tenen, des de l'any 2005, el dret a proclamar la seva variant d'àzeri llengua oficial allà on resideixen. Malgrat això, utilitzen el turc com a llengua escrita, cosa que també passa amb els parlants d'àzeri a Turquia.
L'àzeri s'escriu des del segle XVI. Les primeres publicacions periòdiques van aparèixer al segle XIX a l'Azerbaidjan, dins de l'Imperi rus (actual República de l'Azerbaidjan), i alhora es va introduir a les escoles l'ensenyament en àzeri. Durant el segle XX, l'impuls de l'àzeri a l'URSS va viure alts i baixos. Finalment, el 1978, l'idioma va ser proclamat oficial a la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, juntament amb el rus. Actualment, la major part dels mitjans de comunicació empren l'àzeri, tot i que el rus conserva un cert espai.
Existeixen comunitats de parlants d'àzeri en diàspora a diversos països d'Europa, l'Orient Mitjà, l'Àsia Central, i també als Estats Units.
Fins als anys 1990, també es parlava a diverses zones d'Armènia, però pràcticament tots els parlants van fugir del país durant la guerra de l'Alt Karabakh.
La llengua àzeri és pròxima lingüísticament al turc i al turcman. Deriva de la llengua oghuz, que van portar els turcs oghuz a l'actual Azerbaidjan i zones adjacents durant el segle XI dC.
L'àzeri està dividit en dos grans blocs dialectals, que alguns lingüistes consideren llengües independents:
- L'àzeri septentrional, parlat a la República de l'Azerbaidjan i al Daguestan. És la base de l'estàndard oficial a l'Azerbaidjan. Incorpora préstecs del rus.
- L'àzeri meridional, que té entre el doble i el triple de parlants que el septentrional. Es parla a l'Iran, a l'Iraq i a Turquia. Incorpora préstecs del persa i de l'àrab.
Ambdues variants tenen un gran nombre de subdialectes.
A la República de l'Azerbaidjan, l'àzeri és la llengua de l'Administració, de l'educació i de la justícia, i l'idioma dominant en la vida social. L'educació durant l'època soviètica (1920-1991) va ser en àzeri i en rus. A la capital, Bakú, el rus encara conserva una posició de prestigi.
A l'Iran, la llengua no té caràcter oficial, però és el segon idioma més parlat, després del persa. A tot el nord-oest del país, i fins i tot a la capital, Teheran, és usat com a llengua franca entre comunitats lingüístiques diferents.
A l'Iraq, els turcmans tenen, des de l'any 2005, el dret a proclamar la seva variant d'àzeri llengua oficial allà on resideixen. Malgrat això, utilitzen el turc com a llengua escrita, cosa que també passa amb els parlants d'àzeri a Turquia.
L'àzeri s'escriu des del segle XVI. Les primeres publicacions periòdiques van aparèixer al segle XIX a l'Azerbaidjan, dins de l'Imperi rus (actual República de l'Azerbaidjan), i alhora es va introduir a les escoles l'ensenyament en àzeri. Durant el segle XX, l'impuls de l'àzeri a l'URSS va viure alts i baixos. Finalment, el 1978, l'idioma va ser proclamat oficial a la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, juntament amb el rus. Actualment, la major part dels mitjans de comunicació empren l'àzeri, tot i que el rus conserva un cert espai.
Existeixen comunitats de parlants d'àzeri en diàspora a diversos països d'Europa, l'Orient Mitjà, l'Àsia Central, i també als Estats Units.
Fins als anys 1990, també es parlava a diverses zones d'Armènia, però pràcticament tots els parlants van fugir del país durant la guerra de l'Alt Karabakh.
