artxi
artxi
- ca artxi
- cod Аршаттен чIат (Arshatten txat)
- ar الأرتشية
- cy Archi
- de Artschinisch
- en Archi
- es archi
- eu archiera
- fr archi
- gn archi
- it arci
- ja アルチ語
- nl Arshi
- pt archi
- ru Арчинский язык
- tmh Tartcict
- zh 阿齐语
- scr Sense tradició escrita
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lesguiana, Àsia > Rússia
Definition
Els artxis (o arshishtib) constitueixen un dels grups ètnics més petits i desconeguts del Daguestan. Són originaris de la zona muntanyosa a l'interior del sud de la república i viuen en una àrea molt inaccessible del Caucas; les poblacions es troben a una altitud de 2.000 metres i durant bona part de l'any queden aïllats de la resta del territori. Al llarg de la seva història han tingut vincles socials i polítics estrets amb els pobles lak i àvar.
La llengua artxi no té dialectes i rep el nom de la localitat principal on és parlada. És la llengua de la branca lesguiana més diferent de totes pel fet de ser parlada en un enclavament lingüístic envoltat de territoris de llengües de branques diferents (lak i àvar), les quals l'han influïda al llarg de la seva història, juntament amb el rus.
L'artxi només té ús oralment com a llengua familiar, no s'escriu. Per escriure i per comunicar-se amb la resta de pobles de l'entorn, els artxis han fet servir normalment la llengua àvara. Malgrat això, el seu aïllament a la muntanya els ha permès de conservar la llengua i cultura pròpies. L'artxi tampoc s'ensenya a l'escola: els primers cinc anys d'ensenyament primari els nens artxis aprenen àvar i, després, rus.
Com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, avui dia l'artxi presenta greus problemes de supervivència, tant per l'àmplia difusió actual del rus com per l'expansió cultural històrica de l'àvar. A això cal sumar-hi el fet que els parlants no identifiquen la llengua com a part essencial de la seva identitat com a poble, l'emigració per motius econòmics a zones on es parla rus o àvar i la manca d'un estàndard escrit per ensenyar la llengua als centres escolars.
La llengua artxi no té dialectes i rep el nom de la localitat principal on és parlada. És la llengua de la branca lesguiana més diferent de totes pel fet de ser parlada en un enclavament lingüístic envoltat de territoris de llengües de branques diferents (lak i àvar), les quals l'han influïda al llarg de la seva història, juntament amb el rus.
L'artxi només té ús oralment com a llengua familiar, no s'escriu. Per escriure i per comunicar-se amb la resta de pobles de l'entorn, els artxis han fet servir normalment la llengua àvara. Malgrat això, el seu aïllament a la muntanya els ha permès de conservar la llengua i cultura pròpies. L'artxi tampoc s'ensenya a l'escola: els primers cinc anys d'ensenyament primari els nens artxis aprenen àvar i, després, rus.
Com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, avui dia l'artxi presenta greus problemes de supervivència, tant per l'àmplia difusió actual del rus com per l'expansió cultural històrica de l'àvar. A això cal sumar-hi el fet que els parlants no identifiquen la llengua com a part essencial de la seva identitat com a poble, l'emigració per motius econòmics a zones on es parla rus o àvar i la manca d'un estàndard escrit per ensenyar la llengua als centres escolars.
