vietnamita
vietnamita
- ca vietnamita
- ca annamita sin. compl.
- cod tiếng việt
- ar فيتنامية
- cy Fietnameg
- cy Anameg sin. compl.
- cy Kinh sin. compl.
- de Vietnamesisch
- de Annamitisch sin. compl.
- de Ching sin. compl.
- de Gin sin. compl.
- de Jing sin. compl.
- de Kinh sin. compl.
- de Viet sin. compl.
- en Vietnamese
- en Annamese sin. compl.
- en Kinh sin. compl.
- en Viet sin. compl.
- es vietnamita
- es anamés sin. compl.
- es kinh sin. compl.
- eu vietnamera
- eu annamera sin. compl.
- eu kinh sin. compl.
- fr vietnamien
- fr annamite sin. compl.
- fr kinh sin. compl.
- gl vietnamita
- gl annamita sin. compl.
- gl kinh sin. compl.
- gn vietnamíta
- gn annamas sin. compl.
- gn kinh sin. compl.
- it vietnamita
- it annamita sin. compl.
- it kinh sin. compl.
- ja ベトナム語
- ja キン語、安南語 sin. compl.
- nl Vietnamees
- nl Annamees sin. compl.
- nl Kinh sin. compl.
- pt vietnamita
- pt anamês sin. compl.
- pt kinh sin. compl.
- ru Вьетнамский
- ru Аннамский sin. compl.
- ru Аннамитский sin. compl.
- zh 越南语
- zh 京 sin. compl.
- zh 安南语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austroasiàtica > Mon-khmer > Viet-muong, Àsia > Cambodja, Àsia > Vietnam
Definition
El vietnamita és la llengua dels vietnamites (người Việt o người Kinh), que constitueix el 86% de la població de l'estat de Vietnam. També és parlat com a segona llengua per bona part dels individus que tenen com a llengua materna alguna de les 54 llengües parlades en aquest estat: llengües mon-khmer (24 llengües a part del vietnamita), tai-kadai (12 llengües), malaiopolinèsies (5 llengües) i tibetobirmanes (6 llengües).
La filiació del vietnamita ha estat llargament debatuda; durant molt de temps s'havia considerat una llengua sinotibetana; però sembla que els elements sinítics del vietnamita són manllevats, deguts a la influència del xinès durant més de dos mil anys (aproximadament un 60% del vocabulari del vietnamita és d'origen xinès). Actualment, el vietnamita és considerat un membre de la branca mon-khmer de la família lingüística austroasiàtica. El grup viet-muong inclou, de fet, el vietnamita i el muong, amb el qual comparteix un 75% del lèxic. Cal dir que el vietnamita sol té més parlants que la resta de llengües mon-khmer juntes, entre les quals les més difoses són el khmer i el mon.
Els tres dialectes principals del vietnamita són el septentrional (Hanoi), el central (Hue) i el meridional (Saigon). L'estàndard modern combina l'inventari consonàntic del dialecte central amb el sistema tonal del dialecte septentrional.
Originalment el vietnamita s'escrivia en escriptura xinesa, però actualment s'usa l'alfabet llatí amb l'addició de diacrítics per a la transcripció de tons i alguns sons peculiars.
La filiació del vietnamita ha estat llargament debatuda; durant molt de temps s'havia considerat una llengua sinotibetana; però sembla que els elements sinítics del vietnamita són manllevats, deguts a la influència del xinès durant més de dos mil anys (aproximadament un 60% del vocabulari del vietnamita és d'origen xinès). Actualment, el vietnamita és considerat un membre de la branca mon-khmer de la família lingüística austroasiàtica. El grup viet-muong inclou, de fet, el vietnamita i el muong, amb el qual comparteix un 75% del lèxic. Cal dir que el vietnamita sol té més parlants que la resta de llengües mon-khmer juntes, entre les quals les més difoses són el khmer i el mon.
Els tres dialectes principals del vietnamita són el septentrional (Hanoi), el central (Hue) i el meridional (Saigon). L'estàndard modern combina l'inventari consonàntic del dialecte central amb el sistema tonal del dialecte septentrional.
Originalment el vietnamita s'escrivia en escriptura xinesa, però actualment s'usa l'alfabet llatí amb l'addició de diacrítics per a la transcripció de tons i alguns sons peculiars.
