gaèlic escocès
gaèlic escocès
- ca gaèlic escocès
- cod gàidhlig
- ar الغاليكية الاسكتلندية
- cy Gaeleg yr Alban
- cy Gaeleg sin. compl.
- de Schottisch-Gälisch
- de Schottisch (Scots) sin. compl.
- en Scots Gaelic
- en Gaelic sin. compl.
- es gaélico escocés
- es escocés sin. compl.
- eu eskoziako gaelikoa
- fr gaélique écossais
- fr écossais sin. compl.
- gl gaélico escocés
- gl escocés sin. compl.
- gn gaéliko eskose
- gn eskose sin. compl.
- it gaelico scozzese
- it scozzese 2 sin. compl.
- ja スコットランド・ゲール語
- ja スコットランド語 sin. compl.
- nl Schots-Gaelisch
- nl Gaelisch sin. compl.
- oc gaelic escocés
- oc escocés sin. compl.
- pt gaélico escocês
- pt escocês sin. compl.
- ru Гэльский шотландский язык
- ru Гэльский язык sin. compl.
- sw Scots Gaelic
- sw Scottish sin. compl.
- tmh Tagayelikt tiskusikt
- tmh taingriyat sin. compl.
- tmh Talivyat sin. compl.
- tmh taludytat sin. compl.
- zh 苏格兰盖尔语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Cèltica > Goidèlic, Europa > Regne Unit
Definition
La llengua gaèlica va atènyer la màxima expansió al voltant del segle XI, però sense arribar mai a ser parlada a tot Escòcia.
Pel que fa a la llengua gaèlica escrita, la d'Escòcia havia estat des dels inicis la mateixa que la d'Irlanda, però als segles XVI i XVII va anar emergint una varietat estàndard escocesa independent que reflectia les diferències que ja separaven el gaèlic escocès del gaèlic irlandès. A l'edat moderna va continuar el retrocés territorial del gaèlic davant l'altra llengua del país, l'escocès, i davant el prestigiós anglès, llengua del poder i de la cultura.
Actualment, només a les Hèbrides el percentatge de parlants de gaèlic escocès, tots bilingües, és prou important perquè la llengua es pugui fer servir activament; als Highlands ja sols parla la llengua una minoria de la població. Aquest és present als mitjans de comunicació (premsa, ràdio i televisió), s'hi escriu literatura i s'utilitza en l'ensenyament. Darrerament, n'ha augmentat l'ús en tots els camps, la qual cosa l'ha prestigiat, i, a més, ha assolit un cert reconeixement oficial, després de segles de bandejament, si més no a l'administració regional (solament a les illes Occidentals), que l'empra al costat de l'anglès.
Pel que fa a la llengua gaèlica escrita, la d'Escòcia havia estat des dels inicis la mateixa que la d'Irlanda, però als segles XVI i XVII va anar emergint una varietat estàndard escocesa independent que reflectia les diferències que ja separaven el gaèlic escocès del gaèlic irlandès. A l'edat moderna va continuar el retrocés territorial del gaèlic davant l'altra llengua del país, l'escocès, i davant el prestigiós anglès, llengua del poder i de la cultura.
Actualment, només a les Hèbrides el percentatge de parlants de gaèlic escocès, tots bilingües, és prou important perquè la llengua es pugui fer servir activament; als Highlands ja sols parla la llengua una minoria de la població. Aquest és present als mitjans de comunicació (premsa, ràdio i televisió), s'hi escriu literatura i s'utilitza en l'ensenyament. Darrerament, n'ha augmentat l'ús en tots els camps, la qual cosa l'ha prestigiat, i, a més, ha assolit un cert reconeixement oficial, després de segles de bandejament, si més no a l'administració regional (solament a les illes Occidentals), que l'empra al costat de l'anglès.