Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca gvoko
- ca gavoko sin. compl.
- ca gevoko sin. compl.
- ca ghboko sin. compl.
- ca kuvoko sin. compl.
- ca nggweshe sin. compl.
- ca ngoshe sama sin. compl.
- ca ngoshe-ndhang sin. compl.
- ca ngossi sin. compl.
- ca ngweshe-ndaghan sin. compl.
- cod gvoko
- de Gvoko
- de Gavoko sin. compl.
- de Gevoko sin. compl.
- de Kuvoko sin. compl.
- en Gvoko
- en Gavoko sin. compl.
- en Gevoko sin. compl.
- en Ghoboko sin. compl.
- en Kuvoko sin. compl.
- en Nggweshe sin. compl.
- en Ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- es gvoko
- es gavoko sin. compl.
- es gevoko sin. compl.
- es ghoboko sin. compl.
- es kuvoko sin. compl.
- es nggweshe sin. compl.
- es ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- eu gvoko
- eu gavoko sin. compl.
- eu gevoko sin. compl.
- eu ghoboko sin. compl.
- eu kuvoko sin. compl.
- eu nggweshe sin. compl.
- eu ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- fr gvoko
- fr gavoko sin. compl.
- fr gevoko sin. compl.
- fr kuvoko sin. compl.
- fr ngossi sin. compl.
- gl gvoko
- gl gavoko sin. compl.
- gl gevoko sin. compl.
- gl ghoboko sin. compl.
- gl kuvoko sin. compl.
- gl nggweshe sin. compl.
- gl ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- it gvoko
- it gavoko sin. compl.
- it gevoko sin. compl.
- it ghoboko sin. compl.
- it kuvoko sin. compl.
- it nggweshe sin. compl.
- it ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- nl Gvoko
- nl Gavoko sin. compl.
- nl Gevoko sin. compl.
- nl Kuvoko sin. compl.
- nl Ngossi sin. compl.
- pt gvoko
- pt gavoko sin. compl.
- pt gevoko sin. compl.
- pt ghoboko sin. compl.
- pt kuvoko sin. compl.
- pt nggweshe sin. compl.
- pt ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
Històricament, els gvokos provenen de la regió de Tourou, al Camerun. Actualment tots els parlants de gvoko es concentren a la localitat de Ngossi (anomenada Gvoko pels autòctons). Ngossi queda dividida per la frontera de Nigèria i Camerun. Pertany al Camerun només una petita franja de l'extensió total de la ciutat.
El gvoko gaudeix de bona vitalitat: és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat.
Els parlants de gvoko també solen conèixer el hdi, llengua de la mateixa família parlada més al sud. A la zona de contacte, el gvoko i el hdi presenten força semblança. Tot i així, el gvoko és una llengua força homogènia sense grans diferències dialectals.
Els gvokos també parlen la llengua d'ús interètnic, el haussa, amb qualsevol altre grup veí llevat dels hdi. Antigament a la regió camerunesa empraven el ful en aquests usos, però ha estat substituït pel haussa. A més, a les escoles l'alfabetització es fa en francès (al Camerun) i anglès (a Nigèria).
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca gvoko
- ca gavoko sin. compl.
- ca gevoko sin. compl.
- ca ghboko sin. compl.
- ca kuvoko sin. compl.
- ca nggweshe sin. compl.
- ca ngoshe sama sin. compl.
- ca ngoshe-ndhang sin. compl.
- ca ngossi sin. compl.
- ca ngweshe-ndaghan sin. compl.
- cod gvoko
- de Gvoko
- de Gavoko sin. compl.
- de Gevoko sin. compl.
- de Kuvoko sin. compl.
- en Gvoko
- en Gavoko sin. compl.
- en Gevoko sin. compl.
- en Ghoboko sin. compl.
- en Kuvoko sin. compl.
- en Nggweshe sin. compl.
- en Ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- es gvoko
- es gavoko sin. compl.
- es gevoko sin. compl.
- es ghoboko sin. compl.
- es kuvoko sin. compl.
- es nggweshe sin. compl.
- es ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- eu gvoko
- eu gavoko sin. compl.
- eu gevoko sin. compl.
- eu ghoboko sin. compl.
- eu kuvoko sin. compl.
- eu nggweshe sin. compl.
- eu ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- fr gvoko
- fr gavoko sin. compl.
- fr gevoko sin. compl.
- fr kuvoko sin. compl.
- fr ngossi sin. compl.
- gl gvoko
- gl gavoko sin. compl.
- gl gevoko sin. compl.
- gl ghoboko sin. compl.
- gl kuvoko sin. compl.
- gl nggweshe sin. compl.
- gl ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- it gvoko
- it gavoko sin. compl.
- it gevoko sin. compl.
- it ghoboko sin. compl.
- it kuvoko sin. compl.
- it nggweshe sin. compl.
- it ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- nl Gvoko
- nl Gavoko sin. compl.
- nl Gevoko sin. compl.
- nl Kuvoko sin. compl.
- nl Ngossi sin. compl.
- pt gvoko
- pt gavoko sin. compl.
- pt gevoko sin. compl.
- pt ghoboko sin. compl.
- pt kuvoko sin. compl.
- pt nggweshe sin. compl.
- pt ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
Històricament, els gvokos provenen de la regió de Tourou, al Camerun. Actualment tots els parlants de gvoko es concentren a la localitat de Ngossi (anomenada Gvoko pels autòctons). Ngossi queda dividida per la frontera de Nigèria i Camerun. Pertany al Camerun només una petita franja de l'extensió total de la ciutat.
El gvoko gaudeix de bona vitalitat: és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat.
Els parlants de gvoko també solen conèixer el hdi, llengua de la mateixa família parlada més al sud. A la zona de contacte, el gvoko i el hdi presenten força semblança. Tot i així, el gvoko és una llengua força homogènia sense grans diferències dialectals.
Els gvokos també parlen la llengua d'ús interètnic, el haussa, amb qualsevol altre grup veí llevat dels hdi. Antigament a la regió camerunesa empraven el ful en aquests usos, però ha estat substituït pel haussa. A més, a les escoles l'alfabetització es fa en francès (al Camerun) i anglès (a Nigèria).
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca vemgo-mabas
- ca ghuduvun sin. compl.
- ca kigiwo sin. compl.
- ca mabas sin. compl.
- ca maya sin. compl.
- ca vemgo sin. compl.
- cod ghuduvun
- cod kigiwo
- de Vemgo-Mabas
- en Vemgo-mabas
- en Ghuduvun sin. compl.
- en Kigiwo sin. compl.
- en Mabas sin. compl.
- en Maya sin. compl.
- en Vemgo sin. compl.
- es vemgo-mabas
- es ghuduvun sin. compl.
- es kigiwo sin. compl.
- es mabas sin. compl.
- es maya sin. compl.
- es vemgo sin. compl.
- eu vemgo-mabas
- eu ghuduvun sin. compl.
- eu kigiwo sin. compl.
- eu mabas sin. compl.
- eu maya sin. compl.
- eu vemgo sin. compl.
- fr vemgo-Mabas
- gl vemgo-mabas
- gl ghuduvun sin. compl.
- gl kigiwo sin. compl.
- gl mabas sin. compl.
- gl maya sin. compl.
- gl vemgo sin. compl.
- it vemgo-mabas
- it ghuduvun sin. compl.
- it kigiwo sin. compl.
- it mabas sin. compl.
- it maya sin. compl.
- it vemgo sin. compl.
- nl Vemgomabas
- pt vemgo-mabas
- pt ghuduvun sin. compl.
- pt kigiwo sin. compl.
- pt mabas sin. compl.
- pt maya sin. compl.
- pt vemgo sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la vemgo-mabas de la banda camerunesa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
La llengua vemgo-mabas ha estat considerada dialecte del lamang en alguns estudis lingüístics. Tanmateix, la intel·ligibilitat entre vemgo-mabas i lamang és massa baixa per considerar-les varietats d'una mateixa llengua. Són freqüents els casaments interètnics de vemgo-mabas i lamangs, de manera que molt sovint els membres d'una comunitat coneixen la llengua de l'altra.
El vemgo-mabas consta de dos dialectes principals: el vemgo, parlat a les planes de Nigèria, i el mabas, de les muntanyes del Camerun; el dialecte mabas inclou la subvarietat vizik de les muntanyes nigerianes. Convé aclarir que els termes vemgo i mabas són els emprats en l'àmbit administratiu, però no coincideixen amb les denominacions dels mateixos parlants: el grup vemgo anomena la seva llengua ghuduvun i el mabas, kigiwo.
Les llengües dominants per a les comunicacions interètniques de la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) són el haussa a Nigèria i el ful al Camerun. Sembla que els joves mostren certa preferència pel haussa en detriment de la llengua pròpia, tendència que podria representar un primer pas cap a la substitució del vemgo-mabas a Nigèria. A més, a les escoles de Nigèria l'alfabetització es duu a terme en anglès, mentre que al Camerun és en francès.
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mindanao del sud, Àsia > Filipines
- ca bagobo
- ca giangan sin. compl.
- ca giangga sin. compl.
- ca guiangga sin. compl.
- cod bagobo
- ar باغوبو
- cy Bagobo
- cy Giangan sin. compl.
- cy Giangga sin. compl.
- cy Guiangga sin. compl.
- de Bagobo
- de Giangan sin. compl.
- de Guianga sin. compl.
- en Bagobo
- en Giangan sin. compl.
- en Guiangga sin. compl.
- es bagobo
- es giangian sin. compl.
- es guanga sin. compl.
- es jangan sin. compl.
- eu bagoboera
- eu bagobo sin. compl.
- eu giangan sin. compl.
- eu giangga sin. compl.
- eu guiangga sin. compl.
- fr bagobo
- fr giangan sin. compl.
- fr giangga sin. compl.
- fr guiangga sin. compl.
- gl bagobo
- gl bagobo sin. compl.
- gl giangan sin. compl.
- gl giangga sin. compl.
- gl guiangga sin. compl.
- gn vagovo
- gn giangan sin. compl.
- gn giangga sin. compl.
- gn guiangga sin. compl.
- it bagobo
- it giangan sin. compl.
- it giangga sin. compl.
- it guiangga sin. compl.
- pt bagobo
- pt giangan sin. compl.
- pt giangga sin. compl.
- pt guiangga sin. compl.
- zh 巴戈博语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mindanao del sud, Àsia > Filipines
Definition
El nom bagobo prové dels mots bago, 'nou', i obo/obbo/uvu, 'créixer'. Aquest terme fa referència als pobles que van aparèixer a la costa del golf de Davao com a conseqüència dels matrimonis mixtos entre la població indígena i els pobles que van introduir l'hinduisme a Mindanao, durant la invasió Sri Vijayan i Majapahit.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els bagobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen i manobo.
El grup bagobo està format per diversos subgrups: els tagabawa, els clata o guiangan i els ubo.
El territori tradicional dels bagobo se situa als vessants sud i est del mont Apo i a la regió oriental de Cotabato del nord. Actualment, bona part dels bagobo viuen en grups dispersos a les muntanyes interiors més enllà de la ciutat de Davao.
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mindanao del sud, Àsia > Filipines
- ca bagobo
- ca giangan sin. compl.
- ca giangga sin. compl.
- ca guiangga sin. compl.
- cod bagobo
- ar باغوبو
- cy Bagobo
- cy Giangan sin. compl.
- cy Giangga sin. compl.
- cy Guiangga sin. compl.
- de Bagobo
- de Giangan sin. compl.
- de Guianga sin. compl.
- en Bagobo
- en Giangan sin. compl.
- en Guiangga sin. compl.
- es bagobo
- es giangian sin. compl.
- es guanga sin. compl.
- es jangan sin. compl.
- eu bagoboera
- eu bagobo sin. compl.
- eu giangan sin. compl.
- eu giangga sin. compl.
- eu guiangga sin. compl.
- fr bagobo
- fr giangan sin. compl.
- fr giangga sin. compl.
- fr guiangga sin. compl.
- gl bagobo
- gl bagobo sin. compl.
- gl giangan sin. compl.
- gl giangga sin. compl.
- gl guiangga sin. compl.
- gn vagovo
- gn giangan sin. compl.
- gn giangga sin. compl.
- gn guiangga sin. compl.
- it bagobo
- it giangan sin. compl.
- it giangga sin. compl.
- it guiangga sin. compl.
- pt bagobo
- pt giangan sin. compl.
- pt giangga sin. compl.
- pt guiangga sin. compl.
- zh 巴戈博语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mindanao del sud, Àsia > Filipines
Definition
El nom bagobo prové dels mots bago, 'nou', i obo/obbo/uvu, 'créixer'. Aquest terme fa referència als pobles que van aparèixer a la costa del golf de Davao com a conseqüència dels matrimonis mixtos entre la població indígena i els pobles que van introduir l'hinduisme a Mindanao, durant la invasió Sri Vijayan i Majapahit.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els bagobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen i manobo.
El grup bagobo està format per diversos subgrups: els tagabawa, els clata o guiangan i els ubo.
El territori tradicional dels bagobo se situa als vessants sud i est del mont Apo i a la regió oriental de Cotabato del nord. Actualment, bona part dels bagobo viuen en grups dispersos a les muntanyes interiors més enllà de la ciutat de Davao.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca bagyeli
- ca bajele sin. compl.
- ca bako sin. compl.
- ca bakola sin. compl.
- ca bekoe sin. compl.
- ca bogyeli sin. compl.
- ca gieli sin. compl.
- ca gyeli sin. compl.
- ar باغيلي
- cy Bagyeli
- cy Bajele sin. compl.
- cy Bako sin. compl.
- cy Bakola sin. compl.
- cy Bekoe sin. compl.
- cy Bogyeli sin. compl.
- cy Gieli sin. compl.
- cy Gyeli sin. compl.
- de Gyele
- de Bagyele sin. compl.
- de Bajele sin. compl.
- de Bako sin. compl.
- de Bakola sin. compl.
- de Bekoe sin. compl.
- de Bogyeli sin. compl.
- de Giele sin. compl.
- de Gieli sin. compl.
- de Gyeli sin. compl.
- en Gyele
- en Bagiele sin. compl.
- en Bagyele sin. compl.
- en Bagyeli sin. compl.
- en Bajele sin. compl.
- en Bako sin. compl.
- en Bakola sin. compl.
- en Bekoe sin. compl.
- en Bogyeli sin. compl.
- en Giele sin. compl.
- en Gieli sin. compl.
- en Gyeli sin. compl.
- es bakole
- es bagyeli sin. compl.
- es bajele sin. compl.
- es bako sin. compl.
- es bakola sin. compl.
- es bekoe sin. compl.
- es bogyeli sin. compl.
- es gieli sin. compl.
- es gyeli sin. compl.
- eu bagyeliera
- eu bagyeli sin. compl.
- eu bagyeliera sin. compl.
- eu bajele sin. compl.
- eu bako sin. compl.
- eu bakola sin. compl.
- eu bekoe sin. compl.
- eu bogyeli sin. compl.
- eu gieli sin. compl.
- eu gyeli sin. compl.
- fr bagyéli
- fr bajele sin. compl.
- fr bako sin. compl.
- fr bakola sin. compl.
- fr bekoe sin. compl.
- fr bogyeli sin. compl.
- fr gieli sin. compl.
- fr gyeli sin. compl.
- gl bagyeli
- gl bajele sin. compl.
- gl bako sin. compl.
- gl bakola sin. compl.
- gl bekoe sin. compl.
- gl bogyeli sin. compl.
- gl gieli sin. compl.
- gl gyeli sin. compl.
- gn vagyeli
- gn gieli sin. compl.
- gn gyeli sin. compl.
- gn vajele sin. compl.
- gn vako sin. compl.
- gn vakola sin. compl.
- gn vekoe sin. compl.
- gn vogyeli sin. compl.
- it bagyeli
- it bajele sin. compl.
- it bako sin. compl.
- it bakola sin. compl.
- it bekoe sin. compl.
- it bogyeli sin. compl.
- it gieli sin. compl.
- it gyeli sin. compl.
- pt bagyeli
- pt bajele sin. compl.
- pt bako sin. compl.
- pt bakola sin. compl.
- pt bekoe sin. compl.
- pt bogyeli sin. compl.
- pt gieli sin. compl.
- pt gyeli sin. compl.
- tmh Tabagyelit
- tmh bajele sin. compl.
- tmh bako sin. compl.
- tmh bakola sin. compl.
- tmh bekoe sin. compl.
- tmh bogyeli sin. compl.
- tmh gieli sin. compl.
- tmh Gyeli sin. compl.
- zh 俾格米语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Guinea Equatorial
Definition
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ha
- ca giha sin. compl.
- ca igiha sin. compl.
- ca ikiha sin. compl.
- ca kiha sin. compl.
- de Ha
- de Giha sin. compl.
- de Ikiha sin. compl.
- de Kiha sin. compl.
- en Ha
- en Gha sin. compl.
- en Igiha sin. compl.
- en Ikiha sin. compl.
- en Kiha sin. compl.
- es ha
- es gha sin. compl.
- es igiha sin. compl.
- es ikiha sin. compl.
- es kiha sin. compl.
- eu ha
- eu gha sin. compl.
- eu igiha sin. compl.
- eu ikiha sin. compl.
- eu kiha sin. compl.
- fr ha
- fr giha sin. compl.
- fr igiha sin. compl.
- fr ikiha sin. compl.
- fr kiha sin. compl.
- gl ha
- gl gha sin. compl.
- gl igiha sin. compl.
- gl ikiha sin. compl.
- gl kiha sin. compl.
- it ha
- it gha sin. compl.
- it igiha sin. compl.
- it ikiha sin. compl.
- it kiha sin. compl.
- nl Ha
- nl Giha sin. compl.
- nl Igiha sin. compl.
- nl Ikiha sin. compl.
- nl Kiha sin. compl.
- pt ha
- pt gha sin. compl.
- pt igiha sin. compl.
- pt ikiha sin. compl.
- pt kiha sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El ha és lingüísticament proper a la llengua rundi de Burundi i la llengua nyarwanda (o ruanda) de Rwanda.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ha rep altres denominacions, entre les quals kiha. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca ga-dang
- ca baliwon sin. compl.
- ca gaddang pagà sin. compl.
- ca ginabwal sin. compl.
- ar غا- دانغ
- cy Ga-dang
- cy Baliwon sin. compl.
- cy Gaddang paganaidd sin. compl.
- cy Ginabwal sin. compl.
- de Ga'dang
- de Baliwon sin. compl.
- de Ga Dang sin. compl.
- de Ginabwal sin. compl.
- de Pagan Gaddang sin. compl.
- en Ga'dang
- en Baliwon sin. compl.
- en Ginabwal sin. compl.
- en Pagan Gaddang sin. compl.
- es ga-dang
- es baliwon sin. compl.
- es gaddang pagano sin. compl.
- es ginabwal sin. compl.
- eu ga-dangera
- eu baliwon sin. compl.
- eu ga-dang sin. compl.
- eu gaddangera paganoa sin. compl.
- eu ginabwal sin. compl.
- fr ga'dang
- fr baliwon sin. compl.
- fr ga-dang sin. compl.
- fr « gaddang païen » sin. compl.
- fr ginabwal sin. compl.
- gl ga-dang
- gl baliwon sin. compl.
- gl gaddang pagán sin. compl.
- gl ginabwal sin. compl.
- gn ga-dang
- gn baliwon sin. compl.
- gn gaddang pagáno sin. compl.
- gn ginabwal sin. compl.
- it ga-dang
- it baliwon sin. compl.
- it gaddang pagano sin. compl.
- it ginabwal sin. compl.
- pt ga-dang
- pt baliwon sin. compl.
- pt gaddang pagão sin. compl.
- pt ginabwal sin. compl.
- zh 伽-当语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definition
La denominació ga-dang deriva de ga, 'calor' o 'foc', i dang, 'cremar', i significa 'cremat pel sol'. Probablement, aquest nom fa referència al color de pell dels ga-dang, més fosc que el d'altres grups indígenes de la regió.
El ga-dang és lingüísticament proper al gaddang. De fet, hi ha autors que consideren que els ga-dang (també anomenats gaddang pagans) són un subgrup gaddang.
Indoeuropea > Indoirànica, Àsia > Iran, Àsia > Rússia, Àsia > Turquia, Europa > Albània, Europa > Alemanya, Europa > Àustria, Europa > Bulgària, Europa > Eslovàquia, Europa > Eslovènia, Europa > Espanya, Europa > Finlàndia, Europa > França, Europa > Grècia, Europa > Hongria, Europa > Itàlia, Europa > Kosovo, Europa > Macedònia, Europa > Moldàvia, Europa > Montenegro, Europa > Països Baixos, Europa > Polònia, Europa > Portugal, Europa > Regne Unit, Europa > República Txeca, Europa > Romania, Europa > Sèrbia, Europa > Suècia, Europa > Ucraïna
- ca romaní
- ca gitano sin. compl.
- ca romanó sin. compl.
- cod rromani chib
- ar الرومني- لغة الغجر
- cy Romani
- de Romani
- de Romanes sin. compl.
- en Romani
- en Gypsy sin. compl.
- en Romanese sin. compl.
- es romaní
- es gitano sin. compl.
- es romanó sin. compl.
- eu ijitoera
- eu romani sin. compl.
- fr romani
- fr gitan sin. compl.
- fr romano sin. compl.
- gl romaní
- gl romanó sin. compl.
- gl xitano sin. compl.
- gn romani
- gn hitáno sin. compl.
- gn románo sin. compl.
- it romanes
- it gitano sin. compl.
- it rom sin. compl.
- ja ロマニ語
- ja ジプシー語、ロマーノ語 sin. compl.
- nl Romaní
- nl Roma sin. compl.
- oc romaní
- pt romani
- pt gitano sin. compl.
- ru Цыганский язык
- sw Romani
- sw Gypsy sin. compl.
- sw Romanese sin. compl.
- tmh Tarumanit
- tmh Tajitanut sin. compl.
- tmh tarumanut sin. compl.
- zh 罗姆语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Indoirànica, Àsia > Iran, Àsia > Rússia, Àsia > Turquia, Europa > Albània, Europa > Alemanya, Europa > Àustria, Europa > Bulgària, Europa > Eslovàquia, Europa > Eslovènia, Europa > Espanya, Europa > Finlàndia, Europa > França, Europa > Grècia, Europa > Hongria, Europa > Itàlia, Europa > Kosovo, Europa > Macedònia, Europa > Moldàvia, Europa > Montenegro, Europa > Països Baixos, Europa > Polònia, Europa > Portugal, Europa > Regne Unit, Europa > República Txeca, Europa > Romania, Europa > Sèrbia, Europa > Suècia, Europa > Ucraïna
Definition
Passat un primer moment, van començar a patir greus persecucions en tots els països i, tot i que d'ençà del segle XVIII el rigor de les disposicions contràries als gitanos ha anat minvant, encara avui continuen marginats i discriminats arreu.
Pel que fa a la llengua, les diferents condicions socials en què s'han trobat els gitanos han determinat que molts l'hagin abandonada al llarg dels segles, encara que també són molts els que l'han conservada, sobretot a la meitat oriental d'Europa. El romaní és una llengua que s'ha escrit poc. Els primers testimonis que se'n conserven daten del segle XVI, però no hi va haver intents seriosos d'escriure'l fins al segle XIX. D'ençà d'aleshores s'han utilitzat tant l'alfabet llatí com el ciríl·lic. Des de fa unes quantes dècades s'han anat fent passos cap a l'estandardització del romaní en diferents estats i també en l'àmbit internacional. L'ús escrit de la llengua també ha crescut: hi ha diverses publicacions en romaní i cada cop s'hi fa més literatura. A més, l'idioma comença a ser present, d'una manera discreta, en la ràdio i en l'ensenyament.
Tsimshiana > Interior, Amèrica > Canadà
- ca nass-gitksà
- ca gitksan sin. compl.
- ca nass sin. compl.
- ca nass-gitksan sin. compl.
- ca nisga'a sin. compl.
- ca nisgha sin. compl.
- cod gitksan
- cod nisga'a
- cy Nass-gitksan
- cy Gitksan sin. compl.
- cy Nass sin. compl.
- cy Nass-gitksan sin. compl.
- cy Nisga'a sin. compl.
- cy Nisgha sin. compl.
- de Nass-Gitksan
- de Gitksan sin. compl.
- de Nass sin. compl.
- de Nass-Gitxsan sin. compl.
- de Nisga'a sin. compl.
- de Nisgha sin. compl.
- en Nass-Gitxsan
- en Gitksan sin. compl.
- en Gitxsan sin. compl.
- en Nass sin. compl.
- en Nass-Gitksan sin. compl.
- en Nisga'a sin. compl.
- en Nisgha sin. compl.
- es nasguixián
- es gitksan sin. compl.
- es nass sin. compl.
- es nass-gitksan sin. compl.
- es nisga'a sin. compl.
- es nisgha sin. compl.
- eu nass-gitxsanera
- eu gitksan sin. compl.
- eu nass sin. compl.
- eu nass-gitksan sin. compl.
- eu nass-gitxsan sin. compl.
- eu nisga'a sin. compl.
- eu nisgha sin. compl.
- fr nass-gitksan
- fr gitksan sin. compl.
- fr nass sin. compl.
- fr nisga'a sin. compl.
- fr nisgha sin. compl.
- gl nass-gitksán
- gl gitksan sin. compl.
- gl nass sin. compl.
- gl nass-gitksan sin. compl.
- gl nisga'a sin. compl.
- gl nisgha sin. compl.
- gn nass-gitksa
- gn gitksan sin. compl.
- gn nass sin. compl.
- gn nass-gitksan sin. compl.
- gn nisga'a sin. compl.
- gn nisgha sin. compl.
- it nass-gitksan
- it gitksan sin. compl.
- it nass sin. compl.
- it nisga'a sin. compl.
- it nisgha sin. compl.
- pt nass-gitksano
- pt gitksan sin. compl.
- pt gitksano sin. compl.
- pt nass sin. compl.
- pt nass-gitksan sin. compl.
- pt nisga'a sin. compl.
- pt nisgha sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tsimshiana > Interior, Amèrica > Canadà
Definition
El nass-gitksà el parlen dos grups ètnics que es consideren independents: els nass o nisga'a i els gitksans. Cada grup parla la pròpia varietat dialectal que, tanmateix, és intel·ligible amb l'altra. A més, la comunitat parla anglès i els que mantenen relacions amb els tsimshians també parlen tsimshià.
Sembla que la llengua encara es transmet als infants, tot i que probablement no a tots. A les escoles de la comunitat es fan classes de nass-gitksà.
La designació gitksà significa 'gent del riu Skeena'.