bantakpa
bantakpa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental, Àfrica > Camerun
- ca bantakpa
- de Bantakpa
- en Bantakpa
- es bantakpa
- eu bantakpa
- fr bantakpa
- gl bantakpa
- it bantakpa
- nl Bantakpa
- pt bantakpa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental, Àfrica > Camerun
Definition
El bantakpa és parlat a la divisió Manyu, al sud-oest del Camerun. Algunes fonts consideren que es tracta d'una variant dialectal de la llengua manta. D'altres el classifiquen com una llengua independent, pròxima al manta i al tanka.
No hi ha dades sobre el nombre de parlants del bantakpa. Tan sols disposem de les estimacions sobre el manta, inclòs el bantakpa: unes 5.300 persones. El poble de Bantakpa, també anomenat Banta, és el més poblat de la zona, amb unes 554 persones, però no és del tot clar si el bantakpa es parla tan sols en aquest poble o també en altres pobles propers.
Pel que fa a la classificació, el bantakpa i el manta han estat inclosos dins del grup tivoide; també s'han considerat part del grup anomenat momo occidental. En aquest darrer grup se solien incloure tan sols tres llengües, l'atong, el busam i l'ambele. Hi ha una proposta recent de classificació que hi incorpora unes quantes llengües, anteriorment incloses en altres grups lingüístics (el tivoide o el momo): l'alunfa, el balo, el bantakpa, el manta, el menka, l'osatu i el tanka. Aquesta proposta n'exclou, en canvi, l'ambele, una llengua de classificació difícil. La mateixa font proposa substituir el nom d'aquest grup, momo occidental, basat únicament en criteris geogràfics, pel de Grassfields del sud-oest.
No hi ha dades sobre el nombre de parlants del bantakpa. Tan sols disposem de les estimacions sobre el manta, inclòs el bantakpa: unes 5.300 persones. El poble de Bantakpa, també anomenat Banta, és el més poblat de la zona, amb unes 554 persones, però no és del tot clar si el bantakpa es parla tan sols en aquest poble o també en altres pobles propers.
Pel que fa a la classificació, el bantakpa i el manta han estat inclosos dins del grup tivoide; també s'han considerat part del grup anomenat momo occidental. En aquest darrer grup se solien incloure tan sols tres llengües, l'atong, el busam i l'ambele. Hi ha una proposta recent de classificació que hi incorpora unes quantes llengües, anteriorment incloses en altres grups lingüístics (el tivoide o el momo): l'alunfa, el balo, el bantakpa, el manta, el menka, l'osatu i el tanka. Aquesta proposta n'exclou, en canvi, l'ambele, una llengua de classificació difícil. La mateixa font proposa substituir el nom d'aquest grup, momo occidental, basat únicament en criteris geogràfics, pel de Grassfields del sud-oest.
bantakpa
bantakpa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental, Àfrica > Camerun
- ca manta
- ca anta sin. compl.
- ca banta sin. compl.
- ca bantakpa sin. compl.
- ca menta sin. compl.
- cod kisam
- cod tinta
- de Manta
- de Anta sin. compl.
- de Banta sin. compl.
- de Bantakpa sin. compl.
- de Menta sin. compl.
- en Manta
- en Anta sin. compl.
- en Banta sin. compl.
- en Bantakpa sin. compl.
- en Menta sin. compl.
- es manta
- es anta sin. compl.
- es banta sin. compl.
- es bantakpa sin. compl.
- es menta sin. compl.
- eu manta
- eu anta sin. compl.
- eu banta sin. compl.
- eu bantakpa sin. compl.
- eu menta sin. compl.
- fr manta
- fr anta sin. compl.
- fr banta sin. compl.
- fr bantakpa sin. compl.
- fr menta sin. compl.
- gl manta
- gl anta sin. compl.
- gl banta sin. compl.
- gl bantakpa sin. compl.
- gl menta sin. compl.
- it manta
- it anta sin. compl.
- it banta sin. compl.
- it bantakpa sin. compl.
- it menta sin. compl.
- nl Manta
- nl Anta sin. compl.
- nl Banta sin. compl.
- nl Bantakpa sin. compl.
- nl Menta sin. compl.
- pt manta
- pt anta sin. compl.
- pt banta sin. compl.
- pt bantakpa sin. compl.
- pt menta sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental, Àfrica > Camerun
Definition
La llengua manta és parlada per unes 5.200 persones en una vintena de pobles situats en una franja d'uns trenta kilòmetres al nord-oest de Mamfe, a la zona sud-oest del Camerun. Els mantes s'autodenominen manta o banta; pel que fa a la llengua, als pobles del nord rep el nom de kisam i als del sud s'anomena tinta. Segons la propia tradició, els mantes són originaris de la zona on actualment es parla moghamo i menka, al sud-est de la seva ubicació actual.
La població de Tanka, que s'autodenomina kekwa, pertany al clan ambele, però la llengua que parlen, que anomenen tentwa, és molt més pròxima al manta o l'atong; de fet, alguns mantes consideren Tanka dins el seu territori lingüístic. Algunes fonts la classifiquen com una llengua independent. Menda presenta una situació semblant: la població és ètnicament ambele, però lingüísticament manta; en aquest poble tothom parla les dues llengües, ambele i manta. El bantakpa és considerat per alguns autors una variant del manta, mentre que d'altres el consideren una llengua independent.
Pel que fa a la classificació, el manta ha estat inclòs dins del grup tivoide; també s'ha considerat part del grup anomenat momo occidental. En aquest darrer grup se solien incloure tan sols tres llengües, l'atong, el busam i l'ambele. Hi ha una proposta recent de classificació que hi incorpora unes quantes llengües, anteriorment incloses en altres grups lingüístics (el tivoide o el momo): l'alunfa, el balo, el bantakpa, el manta, el menka, l'osatu i el tanka. Aquesta proposta n'exclou, en canvi, l'ambele, una llengua de classificació difícil. La mateixa font proposa substituir el nom d'aquest grup, momo occidental, basat únicament en criteris geogràfics, pel de Grassfields del sud-oest.
Els mantes fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües. L'anglès és la llengua de l'ensenyament. El manta és la llengua principal de la comunitat, però el pidgin és cada cop més freqüent entre els joves.
La població de Tanka, que s'autodenomina kekwa, pertany al clan ambele, però la llengua que parlen, que anomenen tentwa, és molt més pròxima al manta o l'atong; de fet, alguns mantes consideren Tanka dins el seu territori lingüístic. Algunes fonts la classifiquen com una llengua independent. Menda presenta una situació semblant: la població és ètnicament ambele, però lingüísticament manta; en aquest poble tothom parla les dues llengües, ambele i manta. El bantakpa és considerat per alguns autors una variant del manta, mentre que d'altres el consideren una llengua independent.
Pel que fa a la classificació, el manta ha estat inclòs dins del grup tivoide; també s'ha considerat part del grup anomenat momo occidental. En aquest darrer grup se solien incloure tan sols tres llengües, l'atong, el busam i l'ambele. Hi ha una proposta recent de classificació que hi incorpora unes quantes llengües, anteriorment incloses en altres grups lingüístics (el tivoide o el momo): l'alunfa, el balo, el bantakpa, el manta, el menka, l'osatu i el tanka. Aquesta proposta n'exclou, en canvi, l'ambele, una llengua de classificació difícil. La mateixa font proposa substituir el nom d'aquest grup, momo occidental, basat únicament en criteris geogràfics, pel de Grassfields del sud-oest.
Els mantes fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües. L'anglès és la llengua de l'ensenyament. El manta és la llengua principal de la comunitat, però el pidgin és cada cop més freqüent entre els joves.
bantoanon
bantoanon
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca banton
- ca asi sin. compl.
- ca asiq sin. compl.
- ca bantoanon sin. compl.
- ar بانتونية
- cy Banton
- cy Asi sin. compl.
- cy Asiq sin. compl.
- cy Bantoanon sin. compl.
- de Banton
- en Bantoanon
- en Asi sin. compl.
- en Asiq sin. compl.
- en Banton sin. compl.
- es bantoano
- es asi sin. compl.
- es asiq sin. compl.
- es bantoanon sin. compl.
- eu bantoanonera
- eu asi sin. compl.
- eu asiq sin. compl.
- eu bantoanon sin. compl.
- eu banton sin. compl.
- fr banton
- fr asi sin. compl.
- fr asiq sin. compl.
- fr bantoanon sin. compl.
- gl banton
- gl asi sin. compl.
- gl asiq sin. compl.
- gl bantoanon sin. compl.
- gn vanton
- gn asi sin. compl.
- gn asiq sin. compl.
- gn vantoanon sin. compl.
- it banton
- it asi sin. compl.
- it asiq sin. compl.
- it bantoanon sin. compl.
- pt banton
- pt asi sin. compl.
- pt asiq sin. compl.
- pt bantoanon sin. compl.
- zh 班顿语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definition
El terme banton (o bantoanon) fa referència a un dels principals grups etnolingüístics de la regió occidental de la província de Romblon. El banton és la llengua dominant als municipis de Banton (a l'illa de Banton), Corcuera (Simara) i Concepción (Sibale), i la llengua majoritària a Odiongan i Calatrava (a l'illa de Tablas).
Aquesta llengua forma part del grup visaia central (que també inclou el híligaynon i el waray-waray), el qual està estretament emparentat amb el grup visaia occidental. De fet, les llengües visaia occidental i visaia central formen conjuntament el grup de llengües visaia septentrional.
Es poden distingir diverses variants dialectals: banton, odionganon, calatravanon, sibalenon i simaranon. Les variants que gaudeixen d'un major prestigi són la de Banton (a les illes Banton, Simara i Sibale) i la d'Odiongan (a l'illa de Tablas).
Generalment, els banton tenen el tagal com a segona llengua. El banton s'utilitza majoritàriament a l'entorn familiar i les comunicacions informals, mentre que el tagal s'utilitza en situacions formals (educació, mitjans de comunicació, política) i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques.
Aquesta llengua forma part del grup visaia central (que també inclou el híligaynon i el waray-waray), el qual està estretament emparentat amb el grup visaia occidental. De fet, les llengües visaia occidental i visaia central formen conjuntament el grup de llengües visaia septentrional.
Es poden distingir diverses variants dialectals: banton, odionganon, calatravanon, sibalenon i simaranon. Les variants que gaudeixen d'un major prestigi són la de Banton (a les illes Banton, Simara i Sibale) i la d'Odiongan (a l'illa de Tablas).
Generalment, els banton tenen el tagal com a segona llengua. El banton s'utilitza majoritàriament a l'entorn familiar i les comunicacions informals, mentre que el tagal s'utilitza en situacions formals (educació, mitjans de comunicació, política) i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques.
banton
banton
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca banton
- ca asi sin. compl.
- ca asiq sin. compl.
- ca bantoanon sin. compl.
- ar بانتونية
- cy Banton
- cy Asi sin. compl.
- cy Asiq sin. compl.
- cy Bantoanon sin. compl.
- de Banton
- en Bantoanon
- en Asi sin. compl.
- en Asiq sin. compl.
- en Banton sin. compl.
- es bantoano
- es asi sin. compl.
- es asiq sin. compl.
- es bantoanon sin. compl.
- eu bantoanonera
- eu asi sin. compl.
- eu asiq sin. compl.
- eu bantoanon sin. compl.
- eu banton sin. compl.
- fr banton
- fr asi sin. compl.
- fr asiq sin. compl.
- fr bantoanon sin. compl.
- gl banton
- gl asi sin. compl.
- gl asiq sin. compl.
- gl bantoanon sin. compl.
- gn vanton
- gn asi sin. compl.
- gn asiq sin. compl.
- gn vantoanon sin. compl.
- it banton
- it asi sin. compl.
- it asiq sin. compl.
- it bantoanon sin. compl.
- pt banton
- pt asi sin. compl.
- pt asiq sin. compl.
- pt bantoanon sin. compl.
- zh 班顿语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definition
El terme banton (o bantoanon) fa referència a un dels principals grups etnolingüístics de la regió occidental de la província de Romblon. El banton és la llengua dominant als municipis de Banton (a l'illa de Banton), Corcuera (Simara) i Concepción (Sibale), i la llengua majoritària a Odiongan i Calatrava (a l'illa de Tablas).
Aquesta llengua forma part del grup visaia central (que també inclou el híligaynon i el waray-waray), el qual està estretament emparentat amb el grup visaia occidental. De fet, les llengües visaia occidental i visaia central formen conjuntament el grup de llengües visaia septentrional.
Es poden distingir diverses variants dialectals: banton, odionganon, calatravanon, sibalenon i simaranon. Les variants que gaudeixen d'un major prestigi són la de Banton (a les illes Banton, Simara i Sibale) i la d'Odiongan (a l'illa de Tablas).
Generalment, els banton tenen el tagal com a segona llengua. El banton s'utilitza majoritàriament a l'entorn familiar i les comunicacions informals, mentre que el tagal s'utilitza en situacions formals (educació, mitjans de comunicació, política) i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques.
Aquesta llengua forma part del grup visaia central (que també inclou el híligaynon i el waray-waray), el qual està estretament emparentat amb el grup visaia occidental. De fet, les llengües visaia occidental i visaia central formen conjuntament el grup de llengües visaia septentrional.
Es poden distingir diverses variants dialectals: banton, odionganon, calatravanon, sibalenon i simaranon. Les variants que gaudeixen d'un major prestigi són la de Banton (a les illes Banton, Simara i Sibale) i la d'Odiongan (a l'illa de Tablas).
Generalment, els banton tenen el tagal com a segona llengua. El banton s'utilitza majoritàriament a l'entorn familiar i les comunicacions informals, mentre que el tagal s'utilitza en situacions formals (educació, mitjans de comunicació, política) i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques.
banyang
banyang
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun
- ca kenyang
- ca banjangi sin. compl.
- ca banyang sin. compl.
- ca banyangi sin. compl.
- ca bayangi sin. compl.
- ca manyang sin. compl.
- ca nyang sin. compl.
- de Kenyang
- de Bakoni sin. compl.
- de Banjangi sin. compl.
- de Banyangi sin. compl.
- de Bayangi sin. compl.
- en Kenyang
- en Banjangi sin. compl.
- en Banyang sin. compl.
- en Banyangi sin. compl.
- en Bayangi sin. compl.
- en Manyang sin. compl.
- en Nyang sin. compl.
- es kenyang
- es banjangi sin. compl.
- es banyang sin. compl.
- es banyangi sin. compl.
- es bayangi sin. compl.
- es manyang sin. compl.
- es nyang sin. compl.
- eu kenyang
- eu banjangi sin. compl.
- eu banyang sin. compl.
- eu banyangi sin. compl.
- eu bayangi sin. compl.
- eu manyang sin. compl.
- eu nyang sin. compl.
- fr kenyang
- fr banjanji sin. compl.
- fr banyang sin. compl.
- fr banyangi sin. compl.
- fr bayangi sin. compl.
- gl kenyang
- gl banjangi sin. compl.
- gl banyang sin. compl.
- gl banyangi sin. compl.
- gl bayangi sin. compl.
- gl manyang sin. compl.
- gl nyang sin. compl.
- it kenyang
- it banjangi sin. compl.
- it banyang sin. compl.
- it banyangi sin. compl.
- it bayangi sin. compl.
- it manyang sin. compl.
- it nyang sin. compl.
- nl Kenyang
- nl Banjanji sin. compl.
- nl Banyang sin. compl.
- nl Banyangi sin. compl.
- nl Bayangi sin. compl.
- pt kenyang
- pt banjangi sin. compl.
- pt banyang sin. compl.
- pt banyangi sin. compl.
- pt bayangi sin. compl.
- pt manyang sin. compl.
- pt nyang sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun
Definition
La llengua kenyang es parla a cinquanta-tres pobles situats a les subdivisions Mamfe central i Upper Banyang, i a deu pobles de la subdivisió Meme, al sud-oest del Camerun. El grup ètnic, format per unes 60.000 persones, s'autodenomina manyang.
La llengua kenyang pertany al grup nyang (també anomenat mamfe), juntament amb el kendem i el denya, llengües veïnes del kenyang. Se n'han distingit tres dialectes principals: l'alt kenyang, parlat a la subdivisió Upper Banyang; el baix kenyang, parlat a Eyumojock i a la sudivisió Mamfe central, i el kitwii, parlat a la subdivisió Meme. D'aquestes tres variants, el kitwii és el més divergent.
El baix kenyang va ser triat com a dialecte de referència en el procés d'estandardització del kenyang, impulsat pel Summer Institute of Linguistics (SIL). El 1990 es va publicar una ortografia per al kenyang (modificada el 1998). En anys posteriors van aparèixer diverses publicacions en kenyang i es van organitzar cursos per a mestres. En aquest procés, a més del SIL, hi han tingut un paper important d'altres entitats, com la Society for Kenyang Literature o la Cameroon Association for Bible Translation and Literacy (CABTAL).
La llengua kenyang pertany al grup nyang (també anomenat mamfe), juntament amb el kendem i el denya, llengües veïnes del kenyang. Se n'han distingit tres dialectes principals: l'alt kenyang, parlat a la subdivisió Upper Banyang; el baix kenyang, parlat a Eyumojock i a la sudivisió Mamfe central, i el kitwii, parlat a la subdivisió Meme. D'aquestes tres variants, el kitwii és el més divergent.
El baix kenyang va ser triat com a dialecte de referència en el procés d'estandardització del kenyang, impulsat pel Summer Institute of Linguistics (SIL). El 1990 es va publicar una ortografia per al kenyang (modificada el 1998). En anys posteriors van aparèixer diverses publicacions en kenyang i es van organitzar cursos per a mestres. En aquest procés, a més del SIL, hi han tingut un paper important d'altres entitats, com la Society for Kenyang Literature o la Cameroon Association for Bible Translation and Literacy (CABTAL).
banyangi
banyangi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun
- ca kenyang
- ca banjangi sin. compl.
- ca banyang sin. compl.
- ca banyangi sin. compl.
- ca bayangi sin. compl.
- ca manyang sin. compl.
- ca nyang sin. compl.
- de Kenyang
- de Bakoni sin. compl.
- de Banjangi sin. compl.
- de Banyangi sin. compl.
- de Bayangi sin. compl.
- en Kenyang
- en Banjangi sin. compl.
- en Banyang sin. compl.
- en Banyangi sin. compl.
- en Bayangi sin. compl.
- en Manyang sin. compl.
- en Nyang sin. compl.
- es kenyang
- es banjangi sin. compl.
- es banyang sin. compl.
- es banyangi sin. compl.
- es bayangi sin. compl.
- es manyang sin. compl.
- es nyang sin. compl.
- eu kenyang
- eu banjangi sin. compl.
- eu banyang sin. compl.
- eu banyangi sin. compl.
- eu bayangi sin. compl.
- eu manyang sin. compl.
- eu nyang sin. compl.
- fr kenyang
- fr banjanji sin. compl.
- fr banyang sin. compl.
- fr banyangi sin. compl.
- fr bayangi sin. compl.
- gl kenyang
- gl banjangi sin. compl.
- gl banyang sin. compl.
- gl banyangi sin. compl.
- gl bayangi sin. compl.
- gl manyang sin. compl.
- gl nyang sin. compl.
- it kenyang
- it banjangi sin. compl.
- it banyang sin. compl.
- it banyangi sin. compl.
- it bayangi sin. compl.
- it manyang sin. compl.
- it nyang sin. compl.
- nl Kenyang
- nl Banjanji sin. compl.
- nl Banyang sin. compl.
- nl Banyangi sin. compl.
- nl Bayangi sin. compl.
- pt kenyang
- pt banjangi sin. compl.
- pt banyang sin. compl.
- pt banyangi sin. compl.
- pt bayangi sin. compl.
- pt manyang sin. compl.
- pt nyang sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun
Definition
La llengua kenyang es parla a cinquanta-tres pobles situats a les subdivisions Mamfe central i Upper Banyang, i a deu pobles de la subdivisió Meme, al sud-oest del Camerun. El grup ètnic, format per unes 60.000 persones, s'autodenomina manyang.
La llengua kenyang pertany al grup nyang (també anomenat mamfe), juntament amb el kendem i el denya, llengües veïnes del kenyang. Se n'han distingit tres dialectes principals: l'alt kenyang, parlat a la subdivisió Upper Banyang; el baix kenyang, parlat a Eyumojock i a la sudivisió Mamfe central, i el kitwii, parlat a la subdivisió Meme. D'aquestes tres variants, el kitwii és el més divergent.
El baix kenyang va ser triat com a dialecte de referència en el procés d'estandardització del kenyang, impulsat pel Summer Institute of Linguistics (SIL). El 1990 es va publicar una ortografia per al kenyang (modificada el 1998). En anys posteriors van aparèixer diverses publicacions en kenyang i es van organitzar cursos per a mestres. En aquest procés, a més del SIL, hi han tingut un paper important d'altres entitats, com la Society for Kenyang Literature o la Cameroon Association for Bible Translation and Literacy (CABTAL).
La llengua kenyang pertany al grup nyang (també anomenat mamfe), juntament amb el kendem i el denya, llengües veïnes del kenyang. Se n'han distingit tres dialectes principals: l'alt kenyang, parlat a la subdivisió Upper Banyang; el baix kenyang, parlat a Eyumojock i a la sudivisió Mamfe central, i el kitwii, parlat a la subdivisió Meme. D'aquestes tres variants, el kitwii és el més divergent.
El baix kenyang va ser triat com a dialecte de referència en el procés d'estandardització del kenyang, impulsat pel Summer Institute of Linguistics (SIL). El 1990 es va publicar una ortografia per al kenyang (modificada el 1998). En anys posteriors van aparèixer diverses publicacions en kenyang i es van organitzar cursos per a mestres. En aquest procés, a més del SIL, hi han tingut un paper important d'altres entitats, com la Society for Kenyang Literature o la Cameroon Association for Bible Translation and Literacy (CABTAL).
bapinyi
bapinyi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca pinyin
- ca bapinyi sin. compl.
- ca pelimpo sin. compl.
- de Pinyin
- de Bapinyi sin. compl.
- de Pelimpo sin. compl.
- en Pinyin
- en Bapinyi sin. compl.
- en Pelimpo sin. compl.
- es pinyin
- es bapinyi sin. compl.
- es pelimpo sin. compl.
- eu pinyin
- eu bapinyi sin. compl.
- eu pelimpo sin. compl.
- fr pinyin
- fr bapinyi sin. compl.
- fr pelimpo sin. compl.
- gl pinyin
- gl bapinyi sin. compl.
- gl pelimpo sin. compl.
- it pinyin
- it bapinyi sin. compl.
- it pelimpo sin. compl.
- nl Pinyin
- nl Bapinyi sin. compl.
- nl Pelimpo sin. compl.
- pt pinyin
- pt bapinyi sin. compl.
- pt pelimpo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definition
El pinyin es parla a l'oest del Camerun, concretament a cinc pobles de la província del Nord-oest: Mesoh, Meshi, Mentin, Buchi i Menka.
Aquesta llengua forma part del grup de llengües ngembes, el qual inclou també l'awing, el bafut, el bambili, el mankon, el mundum i el nkwen.
Els parlants de pinyin mostren una actitud positiva envers la seva llengua, que n'afavoreix l'ús i la transmissió. Generalment, però, parlen també anglès, llengua oficial i utilitzada en l'ensenyament, i pidgin anglès del Camerun, utilitzat com a llengua franca a la regió.
Aquesta llengua forma part del grup de llengües ngembes, el qual inclou també l'awing, el bafut, el bambili, el mankon, el mundum i el nkwen.
Els parlants de pinyin mostren una actitud positiva envers la seva llengua, que n'afavoreix l'ús i la transmissió. Generalment, però, parlen també anglès, llengua oficial i utilitzada en l'ensenyament, i pidgin anglès del Camerun, utilitzat com a llengua franca a la regió.
barà
barà
Makú, Amèrica > Colòmbia
- ca kakua-nukak
- ca barà sin. compl.
- ca kakua sin. compl.
- ca kubeo sin. compl.
- ca makú sin. compl.
- ar كاكوا-نوكاك
- cy Kakua-nukak
- cy Bará sin. compl.
- cy Kakua sin. compl.
- cy Kubeo sin. compl.
- cy Makú sin. compl.
- de Kakua-Nukak
- de Bará sin. compl.
- de Cacua sin. compl.
- de Makú de Cobeo sin. compl.
- en Cacua-Nukak
- en Bara sin. compl.
- en Cacua sin. compl.
- en Cubeo sin. compl.
- en Makú sin. compl.
- es kakua-nukak
- es bará sin. compl.
- es kakua sin. compl.
- es kubeo sin. compl.
- es makú sin. compl.
- eu kakua-nukakera
- eu barà sin. compl.
- eu kakua sin. compl.
- eu kubeo sin. compl.
- eu makú sin. compl.
- fr kakua-nukak
- fr bará sin. compl.
- fr kakua sin. compl.
- fr kubeo sin. compl.
- fr maku sin. compl.
- gl kakua-nukak
- gl bará sin. compl.
- gl kakua sin. compl.
- gl kubeo sin. compl.
- gl makú sin. compl.
- gn kakua-nukak
- gn bara sin. compl.
- gn kakua sin. compl.
- gn kuveo sin. compl.
- gn maku sin. compl.
- it kakua-nukak
- it barà sin. compl.
- it kakua sin. compl.
- it kubeo sin. compl.
- it maku sin. compl.
- ja カクア・ヌカク語
- ja カクア語、バラ語、マクー語、クベオ語 sin. compl.
- nl Kakua-Nukak
- nl Barà sin. compl.
- nl Kakua sin. compl.
- nl Kubeo sin. compl.
- nl Makú sin. compl.
- pt kakua-nukak
- pt bará sin. compl.
- pt kakua sin. compl.
- pt kubeo sin. compl.
- pt maku sin. compl.
- ru Какуа-нукак
- ru Бара sin. compl.
- ru Маку sin. compl.
- ru Какуа sin. compl.
- ru Кубео sin. compl.
- sw Kakua-nukak
- sw Bará sin. compl.
- sw Kakua sin. compl.
- sw Kubeo sin. compl.
- sw Makú sin. compl.
- tmh Takakwat-tanukakt
- zh 卡库瓦-奴卡卡
- zh 巴拉 sin. compl.
- zh 玛库 sin. compl.
- zh 卡库瓦 sin. compl.
- zh 库佩欧 sin. compl.
Makú, Amèrica > Colòmbia
Definition
Alguns autors inclouen les llengües makú dins la família puinave. D'altres consideren que no s'ha demostrat cap vinculació amb aquesta família i les mantenen com a família independent.
El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).
Els makú són caçadors-recol·lectors nòmades amb una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen grups veïns amb verí per pescar i caçar, a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès a la zona del Vaupés.
La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80.
Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.
El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).
Els makú són caçadors-recol·lectors nòmades amb una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen grups veïns amb verí per pescar i caçar, a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès a la zona del Vaupés.
La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80.
Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.
barà
barà
Tucano > Oriental > Barà-tuyuca, Amèrica > Colòmbia
- ca barasana
- ca barà sin. compl.
- ca barasano sin. compl.
- ca edulia sin. compl.
- ca paneroa sin. compl.
- cod baka uka
- cod hadira uka
- cod jiba uka
- ar باراسانية
- cy Barasana
- cy Bará sin. compl.
- cy Barasano sin. compl.
- cy Edulia sin. compl.
- cy Paneroa sin. compl.
- de Barasana
- de Bará sin. compl.
- en Barasana
- en Bará sin. compl.
- en Barasano sin. compl.
- en Edulia sin. compl.
- en Paneroa sin. compl.
- es barasano
- es bará sin. compl.
- es barasana sin. compl.
- es edulia sin. compl.
- es paneroa sin. compl.
- eu barasanera
- eu barà sin. compl.
- eu barasano sin. compl.
- eu edulia sin. compl.
- eu paneroa sin. compl.
- fr barasana
- fr bara sin. compl.
- fr bará sin. compl.
- fr barasano sin. compl.
- fr edulia sin. compl.
- fr edúuria sin. compl.
- fr paneroa sin. compl.
- gl barasana
- gl bará sin. compl.
- gl barasano sin. compl.
- gl edulia sin. compl.
- gl paneroa sin. compl.
- gn varasána
- gn edulia sin. compl.
- gn paneroa sin. compl.
- gn vara sin. compl.
- gn varasána sin. compl.
- it barasana
- it barà sin. compl.
- it barasano sin. compl.
- it edulia sin. compl.
- it paneroa sin. compl.
- ja バラサナ語
- ja バラ語、バラサノ語、パネロア語、エドゥリア語 sin. compl.
- nl Barasana
- nl Bará sin. compl.
- nl Barasano sin. compl.
- nl Edulia sin. compl.
- nl Paneroa sin. compl.
- pt barasana
- pt bará sin. compl.
- pt barasano sin. compl.
- pt edulia sin. compl.
- pt paneroa sin. compl.
- ru Барасана
- ru Бара sin. compl.
- ru Эдулья sin. compl.
- ru Панероа sin. compl.
- ru Барасано sin. compl.
- sw Barasano
- sw Bará sin. compl.
- sw Barasana sin. compl.
- sw Edulia sin. compl.
- sw Paneroa sin. compl.
- tmh Tabarazant
- zh 巴拉萨纳
- zh 巴拉 sin. compl.
- zh 厄都里亚 sin. compl.
- zh 巴拉萨诺 sin. compl.
- zh 帕内罗阿 sin. compl.
Tucano > Oriental > Barà-tuyuca, Amèrica > Colòmbia
Definition
Hi ha unes 500 persones la llengua dels pares de les quals és el barasana, però, en realitat, el nombre de parlants deu ser superior. De totes maneres, les persones que tenen mares parlants d'aquesta llengua no són considerades barasanes. Això s'explica pel fet que els barasanes formen part d'un sistema patrilineal i exogàmic, en què una persona només es pot casar amb algú la llengua del pare del qual sigui diferent de la llengua del propi pare. La llengua del pare és una marca d'identitat. Quan una dona es casa i va a viure a la comunitat del marit, continua usant la llengua del seu pare, fins i tot amb el marit i els fills. Les llengües implicades en aquesta pràctica són fonamentalment de la família tucano oriental.
Aquest sistema lingüístic basat en l'intercanvi matrimonial que trobem a la regió del Vaupés està començant a ser trastocat per l'expansió del tucano, una de les llengües implicades en aquest sistema.
Alguns autors consideren el barasano i el tuyuca com a varietats d'una mateixa llengua.
Aquest sistema lingüístic basat en l'intercanvi matrimonial que trobem a la regió del Vaupés està començant a ser trastocat per l'expansió del tucano, una de les llengües implicades en aquest sistema.
Alguns autors consideren el barasano i el tuyuca com a varietats d'una mateixa llengua.
barà
barà
Tucano > Oriental > Barà-tuyuca, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
- ca barà
- ca barasano del nord sin. compl.
- ca pocanga sin. compl.
- ca waimaha sin. compl.
- cod wáimaja
- cod waípinõmakã
- ar بارا
- cy Bará
- cy Barasano gogleddol sin. compl.
- cy Pocanga sin. compl.
- cy Waimaha sin. compl.
- de Bará
- de Barasano do Norte sin. compl.
- de Pocanga sin. compl.
- de Waimaha sin. compl.
- en Bará
- en Northern Barasano sin. compl.
- en Pocanga sin. compl.
- en Pokangá sin. compl.
- en Waimaha sin. compl.
- es bara
- es bará sin. compl.
- es barasano del norte sin. compl.
- es huaimaha sin. compl.
- es pocanga sin. compl.
- es pokangá sin. compl.
- es waimaha sin. compl.
- eu barasanera
- eu bara sin. compl.
- eu iparraldeko barasanera sin. compl.
- eu pocanga sin. compl.
- eu waimaha sin. compl.
- fr bara
- fr barasana du nord sin. compl.
- fr pocanga sin. compl.
- fr waimaja ou waimaha sin. compl.
- gl bará
- gl barasano do norte sin. compl.
- gl pocanga sin. compl.
- gl waimaha sin. compl.
- it barà
- it barasano del nord sin. compl.
- it pocanga sin. compl.
- it waimaha sin. compl.
- ja バラ語
- ja バラサノ デル ノ－ルド語 sin. compl.
- nl Bará
- nl Barasano del Norte sin. compl.
- nl Pocanga sin. compl.
- nl Waimaha sin. compl.
- pt bará
- pt barasano do norte sin. compl.
- pt pocanga sin. compl.
- pt waimaha sin. compl.
- ru Бара
- ru Паканг sin. compl.
- ru Ваймаха sin. compl.
- ru Поканга sin. compl.
- ru Северный барасано sin. compl.
- zh 巴拉语
- zh 北部巴拉萨诺语、瓦以马哈、波侃伽 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Tucano > Oriental > Barà-tuyuca, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
Definition
Els baràs formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano.
Els baràs es divideixen en vuit clans (grups descendents d'un ancestre comú, entre els quals no hi pot haver intercanvi matrimonial), alguns dels quals són el waimaja, el wamïtañarã, el pamoa, el bara, el wañaco i el bupua bara.
La denominació barasano del nord és utilitzada únicament pel Summer Institute of Linguistics (SIL).
Els baràs es divideixen en vuit clans (grups descendents d'un ancestre comú, entre els quals no hi pot haver intercanvi matrimonial), alguns dels quals són el waimaja, el wamïtañarã, el pamoa, el bara, el wañaco i el bupua bara.
La denominació barasano del nord és utilitzada únicament pel Summer Institute of Linguistics (SIL).
